<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara en Castellano - Bernat Médico Universal]]></title>
    <link><![CDATA[https://es.ara.cat/etiquetes/bernat-medico-universal/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara en Castellano - Bernat Médico Universal]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://es.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El reto de traducir una estirpe familiar de sangre e hígado siendo padre e hijo]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/reto-traducir-estirpe-familiar-sangre-e-higado-padre-e-hijo_130_5375243.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9a0aa2e4-911c-40f1-9953-2ccfde8fb688_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"De pequeños ya engatusaba a sus hijos con historias sacadas del<em>Odisea</em> y la <em>Ilíada</em>. Quizás hizo su efecto", recuerda <a href="https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/versos-virtuosos-miquel-desclot-premi-carles-riba-poesia_1_3938421.html" target="_blank">Miquel Desclot</a>, seudónimo de Miquel Creus (Barcelona, ​​1952), con el que el veterano traductor, poeta y narrador ha firmado decenas de libros. Al lado tiene Eloi, con quien ha acabado esculpiendo a cuatro manos una excepcional y llegidora versión en verso del<em>Orestea</em> de Esquilo (Eleusis, 525-524 a. C. - Gela, 456-455 a. C.), la única trilogía de tragedias griegas que ha llegado, casi intacta, hasta nuestros días.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/reto-traducir-estirpe-familiar-sangre-e-higado-padre-e-hijo_130_5375243.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 10 May 2025 13:01:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9a0aa2e4-911c-40f1-9953-2ccfde8fb688_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Miquel Desclot y Eloi Creus, poetas y traductores que han presentado una versión conjunta de la 'Orestea' de Esquilo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9a0aa2e4-911c-40f1-9953-2ccfde8fb688_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Miquel Desclot y Eloi Creus publican una excepcional y leedora traducción en verso de la 'Orestea' de Esquilo, la única trilogía de tragedias griegas conservada]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La vida eterna de las 'Almas muertas' de Gógol]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/vida-eterna-almas-muertas-gogol_1_4976287.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/46c49b5b-042b-4c54-8a59-0cf93ca36ebb_16-9-aspect-ratio_default_1038299.jpg" /></p><p>Heredero de Cervantes y de la literatura picaresca, antecedente e influencia de Kafka y Beckett, compañero brillantemente deformado y sarcásticamente deformador de sus coetáneos realistas europeos (es Balzac sin refinamiento, es Dickens sin esperanza), <a href="https://www.ara.cat/cultura/gogol-turguenev-parlen-catala_1_2493917.html" >Nikolai Gógol </a>(1809-1852) es uno de los nombres centrales de la literatura rusa, que tantos nombres centrales ha dado a la literatura mundial. <em>Almas muertas</em>, aparecida originariamente en 1842 y de la que había una segunda parte que el propio autor se encargó de destruir antes de morir, es su obra más conocida, una obra maestra de la sublimitado y el grotesco, una carnavalada y un retablo social exacto, y ahora La Casa dels Clàssics acaba de publicar una edición en catalán muy difícil de mejorar, con un prólogo orientador de Xènia Dyakonova y con una traducción de<a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/no-possible-publiquessin-eugeni-oneguin_1_1963804.html" >Arnau Barios</a> que se intuye tan imaginativa como rigurosa y precisa. No nos venden “cenas de kopek” aquí. (Por si fuera poco, la edición incluye también un breve epílogo explicativo ejemplar del propio Barios.)</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pere Antoni Pons]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/vida-eterna-almas-muertas-gogol_1_4976287.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Mar 2024 18:30:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/46c49b5b-042b-4c54-8a59-0cf93ca36ebb_16-9-aspect-ratio_default_1038299.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Cuadro de Ilià Repin de 1905 en el que Nikolai Gógol está a punto de quemar la segunda parte de 'Almas muertas']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/46c49b5b-042b-4c54-8a59-0cf93ca36ebb_16-9-aspect-ratio_default_1038299.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Publicada en 1842 y traducida de nuevo al catalán por Arnau Barios, es una obra maestra de la sublimitado y el grotesco, una carnavalada y un retablo social exacto]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
