<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara en Castellano - Núria Juanico Llumà]]></title>
    <link><![CDATA[https://es.ara.cat/firmes/nuria-juanico-lluma/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara en Castellano - Núria Juanico Llumà]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://es.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Xavier Albertí y Jordi Lara ponen al descubierto la figura a la sombra del éxito de Pau Casals]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/xavier-alberti-jordi-lara-ponen-descubierto-figura-sombra-exito-pau-casals_1_5803731.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/619c770f-6b28-4376-857c-4f6c9ce40d35_16-9-aspect-ratio_default_0_x1435y1854.jpg" /></p><p>El eco de Pau Casals es internacional, pero no es tan conocido que en su éxito también contribuyó su hermano Enric. "Él fue el alma técnica de Pau Casals. Era quien orquestaba y también le hizo de empresario, de amigo, de director asistente", señala el director de escena Xavier Albertí. En alianza con el escritor Jordi Lara han levantado un espectáculo sobre la relación entre los dos hermanos Casals y sobre sus maneras de vivir el éxito. La obra se titula <em>Les barques volen pel cel</em> y se estrena el sábado en la iglesia de Santa Maria d'Àneu, dentro del festival Dansàneu. Después, en diciembre, se representará también en el Palau de la Música.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/xavier-alberti-jordi-lara-ponen-descubierto-figura-sombra-exito-pau-casals_1_5803731.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Jul 2026 11:47:12 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/619c770f-6b28-4376-857c-4f6c9ce40d35_16-9-aspect-ratio_default_0_x1435y1854.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Pau Casals y su hermano Enric acompañados de amigos y familiares.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/619c770f-6b28-4376-857c-4f6c9ce40d35_16-9-aspect-ratio_default_0_x1435y1854.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA['Las barcas vuelan por el cielo' se estrena el sábado dentro del festival Dansàneu]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Artem Mozgovoy: "Desearía no haber nacido en Siberia, ojalá fuera francés, británico o catalán"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/artem-mozgovoy-desearia-no-haber-nacido-siberia-ojala-fuera-frances-britanico-catalan_1_5800586.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/138e7a24-0c94-464d-8fdc-87c163f0f119_16-9-aspect-ratio_default_0_x2859y821.jpg" /></p><p>La última vez que el escritor ruso Artem Mozgovoy (Kémerovo, 1985) se marchó de casa de su madre, destruyó todos sus diarios de infancia y juventud. "No quería dejarlos y no me los podía llevar. Fue muy triste, porque todas aquellas libretas contenían mis amores y desamores, las cosas buenas y las cosas malas que había vivido hasta entonces", explica Mozgovoy. Paradójicamente, aquel gesto haría nacer tiempo después su primera novela, <em>Primavera en Siberia</em>, que se publicó originariamente en inglés en 2023 y que ahora ha llegado a las librerías en catalán de la mano de Comanegra y con una traducción de Jordi Martín Lloret. Una vez establecido en otro país, cuando ya se sentía "seguro, un hombre nuevo", Mozgovoy empezó a excavar en la memoria. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/artem-mozgovoy-desearia-no-haber-nacido-siberia-ojala-fuera-frances-britanico-catalan_1_5800586.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jul 2026 16:02:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/138e7a24-0c94-464d-8fdc-87c163f0f119_16-9-aspect-ratio_default_0_x2859y821.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El escritor Artem Mozgovoy fotografiado en Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/138e7a24-0c94-464d-8fdc-87c163f0f119_16-9-aspect-ratio_default_0_x2859y821.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El escritor Artem Mozgovoy publica 'Primavera en Siberia', una novela sobre un joven homosexual durante el fin del comunismo]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Muere el escritor y académico Luis Goytisolo, autor de la monumental 'Antagonía']]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/muere-escritor-barcelones-luis-goytisolo-91-anos_1_5798091.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b3123a6f-193d-43be-a625-dae72d7d70eb_16-9-aspect-ratio_default_0_x1353y507.jpg" /></p><p>El escritor barcelonés Luis Goytisolo, el último miembro de una estirpe de escritores que renovó la narrativa española contemporánea, murió el domingo a los 91 años en su refugio rural de Vimbodí, en la Conca de Barberà, según informó el lunes a medianoche <a href="https://x.com/RAEinforma/status/2076785151229473182"  rel="nofollow">la Real Academia Española</a> (RAE), institución de la cual era académico desde 1995. Goytisolo es autor de una obra literaria extensa y caracterizada por la capacidad de innovar tanto formal como narrativamente. Uno de sus proyectos literarios más celebrados es la monumental tetralogía <em>Antagonía –</em>formada por los volúmenes <em>Recuento, Los verdes de mayo hasta el mar</em>,<em> La cólera de Aquiles </em>y <em>Teoría del conocimiento–</em>, que abarca desde la Guerra Civil hasta el franquismo tardío y que supuso un hito literario para la narrativa de los años 70 y 80. Su búsqueda constante de nuevos territorios literarios le valió el Premio Nacional de las Letras Españolas en 2013 y reconocimientos como el Premio Nacional de Literatura en 1993 por <em>Estatuas con palomas</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/muere-escritor-barcelones-luis-goytisolo-91-anos_1_5798091.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 05:23:12 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b3123a6f-193d-43be-a625-dae72d7d70eb_16-9-aspect-ratio_default_0_x1353y507.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Luis Goytisolo en una imagen de archivo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b3123a6f-193d-43be-a625-dae72d7d70eb_16-9-aspect-ratio_default_0_x1353y507.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Renovador de la literatura española y académico de la RAE desde 1995, había ganado el Premio Nacional de las Letras Españolas en 2013]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Jinyeob Lee: "El espectáculo es bastante doloroso, los intérpretes no paran de tragarse agua por la nariz"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/jinyeob-lee-espectaculo-doloroso-interpretes-no-paran-tragarse-agua-nariz_1_5798076.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5239bb5d-364e-49bd-bba3-2c0480786820_16-9-aspect-ratio_default_0_x2057y1226.jpg" /></p><p>Corea del Sur tiene una de las tasas de suicidio más altas del mundo, con 29,1 muertes por cada 100.000 habitantes, según datos de 2025. La directora surcoreana Jinyeob Lee quería llevar esta problemática al escenario y decidió hacerlo inspirándose en una de las prácticas tradicionales más arraigadas en el país: la de las buceadoras de la isla de Jeju, que practican inmersión a pulmón libre para recoger marisco. Partiendo de la técnica del buceo, Lee ideó el espectáculo <em>Muljil</em>, que ha llevado a cabo con la compañía Elephants Laugh y que se podrá ver este miércoles y jueves en el Teatre Lliure, dentro del festival Grec. La obra sitúa cuatro cubículos llenos de agua en el escenario. En cada uno se sumerge un intérprete con el agua hasta la nariz. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/jinyeob-lee-espectaculo-doloroso-interpretes-no-paran-tragarse-agua-nariz_1_5798076.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 05:01:16 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5239bb5d-364e-49bd-bba3-2c0480786820_16-9-aspect-ratio_default_0_x2057y1226.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un momento del espectáculo 'Muljil']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5239bb5d-364e-49bd-bba3-2c0480786820_16-9-aspect-ratio_default_0_x2057y1226.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA['Muljil', de la compañía coreana Elephants Laugh, llega este miércoles a Barcelona después de hacer gira internacional]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Muere Sam Neill, el actor de 'Jurassic Park' y 'El piano']]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/cine/muere-actor-sam-neill-conocido-jurassic-park-piano_1_5797127.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fa894565-34c6-4906-abab-aec565a20109_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El actor neozelandés Sam Neill (Omagh, 1947) ha muerto a los 78 años, según ha informado la familia en un comunicado recogido por la agencia Reuters<em>.</em> Con una carrera de más de cinco décadas y 150 papeles, Neill era conocido sobre todo por protagonizar films como <em>Jurassic Park</em> (1993), en el que encarnó al paleontólogo Alan Grant. Entre sus interpretaciones más conocidas también se encuentra el granjero del film <em>El piano</em> (1993) y el mayor Chester Campbell en las dos primeras temporadas de la serie <em>Peaky Blinders</em> (2013-2014). Elogiado sobre todo por su versatilidad interpretativa, la trayectoria de Neill fue reconocida en todo el mundo. La película <em>El piano</em>, que protagonizó con Holly Hunter y Harvey Keitel, ganó la Palma de Oro en el Festival de Cannes<em>.</em> Neill también estuvo nominado en tres ocasiones a los Globos de Oro y en una a los Emmy. En 2019 <a href="https://www.ara.cat/cultura/sam-neill-james-bond-festival-sitges_1_2630374.html" >visitó Cataluña</a> para recoger el Gran Premio de Honor del Festival de Sitges.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/cine/muere-actor-sam-neill-conocido-jurassic-park-piano_1_5797127.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 06:16:08 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fa894565-34c6-4906-abab-aec565a20109_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El actor Sam Neill]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fa894565-34c6-4906-abab-aec565a20109_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El intérprete también apareció en 'Peaky Blinders' y tenía 78 años]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joaquín Furriel: "En el teatro te puedes permitir amar a quien fuera odiarías"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/joaquin-furriel-teatro-puedes-permitir-amar-fuera-odiarias_1_5793463.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/45ffab62-6500-48d7-aa19-e03c8c8c2848_16-9-aspect-ratio_default_0_x3909y1010.jpg" /></p><p>A pesar de que Barcelona <a href="https://es.ara.cat/sociedad/barcelona-desmenuza-record-calor-113-anos_1_5793256.html" >ha fulminado este miércoles el récord de calor</a> y el escenario del Teatro Griego se encuentra al aire libre, al actor argentino Joaquín Furriel (Lomas de Zamora, 1974) no le dan miedo las altas temperaturas de la ciudad. "Estrené mi primera obra de teatro cuando tenía 13 años, el 20 de diciembre en Buenos Aires, que es como actuar aquí en julio. Siempre que actúo con calor soy feliz, es una caricia para mi alma", destaca el intérprete. Él es el protagonista de <em>La verdadera historia de Ricardo III</em>, un espectáculo dirigido por Calixto Bieito que se representará este viernes y sábado dentro del festival Grec. La obra llega a Barcelona después de haber pasado por Madrid y Bilbao y de haber hecho temporada y gira nacional en Argentina con una acogida muy envidiable: durante dos meses y medio, el espectáculo se pudo ver de miércoles a domingo en el Teatro San Martín, que tiene una capacidad de 950 personas. Agotaron todas las entradas.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/joaquin-furriel-teatro-puedes-permitir-amar-fuera-odiarias_1_5793463.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Jul 2026 07:39:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/45ffab62-6500-48d7-aa19-e03c8c8c2848_16-9-aspect-ratio_default_0_x3909y1010.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El actor Joaquín Furriel fotografiado en el Teatre Lliure]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/45ffab62-6500-48d7-aa19-e03c8c8c2848_16-9-aspect-ratio_default_0_x3909y1010.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El actor argentino estrena en el Teatre Grec 'La verdadera historia de Ricardo III', dirigida por Calixto Bieito]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Debuta en Barcelona Ntando Cele, la creadora que cuestiona "el desastre en el que hemos convertido el mundo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/debuta-barcelona-ntando-cele-creadora-cuestiona-desastre-hemos-convertido-mundo_1_5791781.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/16c11768-98ff-4d65-a381-8f5c31981839_16-9-aspect-ratio_default_0_x925y524.jpg" /></p><p>El festival Grec busca cada año a los creadores más en boga de la escena internacional para llevarlos a Barcelona y convertirse, así, en un escaparate de los espectáculos más celebrados en todo el mundo. En la edición de este año, uno de estos nombres es el de la artista sudafricana Ntando Cele (Durban, 1980), que ha aterrizado en la capital catalana con dos propuestas en la maleta: <em>Wasted land</em> (que se representa en el Teatre Lliure este viernes y sábado) y <em>SPAfrica</em> (que se verá este martes y miércoles en el Centre de les Arts Lliures). </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/debuta-barcelona-ntando-cele-creadora-cuestiona-desastre-hemos-convertido-mundo_1_5791781.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 14:58:20 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/16c11768-98ff-4d65-a381-8f5c31981839_16-9-aspect-ratio_default_0_x925y524.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Ntando Cele en 'Wasted Land']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/16c11768-98ff-4d65-a381-8f5c31981839_16-9-aspect-ratio_default_0_x925y524.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La artista sudafricana lleva al Griego dos propuestas críticas sobre Occidente y el capitalismo, 'Wasted land' y 'SPAfrica']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Anacarsis Ramos: "Quería explicar una historia más allá de la idea de fracaso personal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/anacarsis-ramos-queria-explicar-historia-idea-fracaso-personal_1_5790626.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/42208177-005b-4772-a31e-f24aad1969b6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El dramaturgo, director y actor mexicano Anacarsis Ramos (Campeche, 1996) trabaja desde que tiene memoria. Nacido en una familia de vendedores, durante su infancia y adolescencia vio cómo desfilaban por casa decenas de negocios sin que ninguno acabara de arraigar. Su madre, Josefina Orlaineta, ha tenido más de 40 trabajos diferentes –la mayoría de los cuales implicaban usar la casa de almacén o de obrador–, y todo ello hizo que la economía doméstica fuera un elemento indisoluble de su día a día. Con toda esta experiencia, Ramos ha construido un espectáculo que ha titulado <em>Mi madre y el dinero</em>, y que da a la madre un nuevo trabajo: el de intérprete. El espectáculo ha pasado por Bélgica, Grecia, Canadá y Alemania, y ahora se verá en el Espai Lliure el martes 7 y el miércoles 8 de julio, dentro del Festival Grec.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/anacarsis-ramos-queria-explicar-historia-idea-fracaso-personal_1_5790626.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 12:09:57 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/42208177-005b-4772-a31e-f24aad1969b6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Josefina Orlaineta y Anacarsis Ramos en el Teatre Lliure.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/42208177-005b-4772-a31e-f24aad1969b6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El creador mexicano estrena 'Mi madre y el dinero' en el Espai Lliure, dentro del Festival Grec]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Queremos crear espectáculos en catalán para un público que se sienta interpelado a la hora de llenar las salas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/queremos-crear-espectaculos-catalan-publico-sienta-interpelado-hora-llenar-salas_1_5790291.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4866be62-49ff-4418-a3e8-6531de624b11_16-9-aspect-ratio_default_0_x974y546.jpg" /></p><p>¿Qué hacemos con el amor cuando una relación se acaba? ¿Se puede mantener a la expareja cerca aunque el vínculo haya cambiado? El dramaturgo y director de teatro Jumon Erra asegura que si hace un espectáculo "es para enseñar las cosas difíciles, no las fáciles". Por eso el motor que alimenta su nuevo musical, titulado <em>Després de nosaltres</em>, es precisamente qué hacer con alguien a quien quieres mucho, pero con quien ya no puedes tener una relación sentimental. El espectáculo es una coproducción del Grec con La Santa Pepa y el Teatre Texas y se representará en esta sala del 30 de julio al 2 de agosto. En otoño volverá justo cuando arranque la temporada, del 22 de septiembre hasta el 15 de noviembre.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/queremos-crear-espectaculos-catalan-publico-sienta-interpelado-hora-llenar-salas_1_5790291.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 07:42:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4866be62-49ff-4418-a3e8-6531de624b11_16-9-aspect-ratio_default_0_x974y546.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Xavi Navarro y Júlia Jové son los protagonistas de 'Después de nosotros'.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4866be62-49ff-4418-a3e8-6531de624b11_16-9-aspect-ratio_default_0_x974y546.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Júlia Jové y Xavi Navarro protagonizan el musical 'Després de nosaltres', de Jumon Erra, en el Espai Texas]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat encuentra irregularidades en las dietas y deficiencias en las finanzas del IJC de la etapa Esteller]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/investigacion/generalitat-encuentra-irregularidades-dietas-deficiencias-finanzas-ijc-etapa-esteller_1_5790263.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d88c176e-2ded-4fe2-8650-7d5060af8e1a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Instituto de Investigación Josep Carreras (IJC) sufrió “deficiencias importantes” que “han conducido o pueden conducir a irregularidades” en la gestión financiera de 2023, bajo la dirección del investigador del cáncer Manel Esteller. Es la conclusión del <em>Informe definitivo de control financiero</em> realizado por la Generalitat <a href="https://es.ara.cat/misc/traspasos-dinero-suplantaciones-clima-terror-reconstruccion-marcha-manel-esteller-instituto-josep-carreras_130_5533018.html" >después de que el ARA destapase los trasvases de dinero y suplantaciones en el instituto de investigación en la etapa de Esteller</a>. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina Sáez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/investigacion/generalitat-encuentra-irregularidades-dietas-deficiencias-finanzas-ijc-etapa-esteller_1_5790263.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 06:17:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d88c176e-2ded-4fe2-8650-7d5060af8e1a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Fachada del Instituto de Investigación Josep Carreras]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d88c176e-2ded-4fe2-8650-7d5060af8e1a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Un informe de Intervención General detecta también fraccionamiento de contratos menores en el ejercicio del 2023]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La lucha por recuperar al abuelo del Valle de los Caídos se convierte en un espectáculo]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/lucha-recuperar-abuelo-valle-caidos-convierte-espectaculo_1_5786706.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/20ee84b2-6e4a-4d54-b79a-3094963e5a8f_16-9-aspect-ratio_default_0_x841y134.jpg" /></p><p>En 2008 el profesor de literatura de Capellades <a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/joan-pinyol-valle-caidos_1_2680306.html" >Joan Pinyol</a> descubrió que su abuelo no estaba enterrado en el cementerio de Lleida, donde durante 40 años su familia había llevado flores, sino en el Valle de los Caídos. La verdad salió a la luz gracias a un artículo de la revista <em>Sàpiens</em> escrito por la periodista de ARA Sílvia Marimon en el que la historiadora Queralt Solé detallaba los nombres de los miles de muertos que Franco sacó de los cementerios catalanes (en la mayoría de casos sin el permiso ni el conocimiento de las familias) para llenar las criptas de su mausoleo. Aquel descubrimiento marcó un punto de inflexión en la vida de Joan Pinyol: a partir de entonces comenzó una lucha que aún no ha terminado para recuperar el cuerpo de su abuelo y enterrarlo junto al de su abuela, en Capellades. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/lucha-recuperar-abuelo-valle-caidos-convierte-espectaculo_1_5786706.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Jul 2026 09:23:32 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/20ee84b2-6e4a-4d54-b79a-3094963e5a8f_16-9-aspect-ratio_default_0_x841y134.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escena del espectáculo 'Abuelo, te sacaré de aquí']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/20ee84b2-6e4a-4d54-b79a-3094963e5a8f_16-9-aspect-ratio_default_0_x841y134.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Teatre Nu escenifica un relato de memoria durante el franquismo destapado por la historiadora Queralt Solé y la periodista del ARA Sílvia Marimon]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Muere Victor Willis, el cantante y compositor de Village People]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/musica/muere-victor-willis-cantante-compositor-village-people_1_5785659.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/53b24add-9967-411c-a313-d316809eb753_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El cantante y compositor norteamericano Victor Willis (Dallas, 1951), líder del grupo Village People, ha fallecido este martes a los 74 años tras una "breve pero agresiva enfermedad", según informa la banda a través de su página de Facebook. Willis fue el cantante y coautor de algunos de los grandes éxitos del grupo como <em>YMCA</em>, <em>Go West, Macho Man</em> y <em>In the navy.</em> El músico encarnó personajes como el policía y el oficial de la Marina dentro de la estética visual del grupo, basada en interpretar arquetipos masculinos en el escenario. El papel de Willis fue fundamental para la configuración del sonido y de la imagen con los que Village People se convirtió en todo un fenómeno internacional durante los años 70 y en un símbolo de la cultura <em>queer</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/musica/muere-victor-willis-cantante-compositor-village-people_1_5785659.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Jul 2026 09:31:48 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/53b24add-9967-411c-a313-d316809eb753_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Victor Willis en 2019, en una imagen de archivo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/53b24add-9967-411c-a313-d316809eb753_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El músico, de 74 años, fue un puntal de una de las bandas de más éxito de los años 70]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Algunas personas creen que no explicar lo que pasó es progresista”]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/personas-creen-no-explicar-paso-progresista_128_5784349.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7e39f1a9-b6a6-48f5-b276-342dcef40acd_16-9-aspect-ratio_default_0_x1071y0.jpg" /></p><p>Liadan Ní Chuinn (el norte de Irlanda, 1998) es el seudónimo de un escritor –que tampoco revela su género ni se deja hacer fotografías– que ha revolucionado el mercado editorial inglés con su debut. <em>Todavía estáis todos</em> (La Segunda Periferia / Feltrinelli) recoge seis relatos inquietantes y desgarradores sobre la herida aún abierta del conflicto de Irlanda del Norte en la sociedad actual. Traducido al catalán por Ariadna Pous, el libro retrata con profundidad los silencios que laten dentro de las familias irlandesas y que, a pesar del paso del tiempo, se han convertido en un dolor enquistado que se transmite generación tras generación. La entrevista con el ARA es una conversación por correo electrónico.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/personas-creen-no-explicar-paso-progresista_128_5784349.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Jun 2026 05:01:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7e39f1a9-b6a6-48f5-b276-342dcef40acd_16-9-aspect-ratio_default_0_x1071y0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un mural en Derry que recuerda a las víctimas del Bloody Sunday, de 1972, cuando el ejército británico disparó contra manifestantes católicos del norte de Irlanda.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7e39f1a9-b6a6-48f5-b276-342dcef40acd_16-9-aspect-ratio_default_0_x1071y0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Publica el libro de cuentos 'Encara hi sou tots']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Griego empieza con una llamada al teatro para el pueblo]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/griego-empieza-llamada-teatro-pueblo_1_5784292.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ca6785eb-42a9-4e60-9c90-d07867a3638c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Quizás porque estamos de aniversario, los Jardines del Teatro Griego bullen de gente y de actividad, a pesar de que apenas son las siete y cuarto de la tarde. Es uno de los grandes acontecimientos del verano y todo el mundo quiere disfrutarlo y contarlo. El calor no lo pone fácil (las sombras van muy buscadas, los sombreros y los abanicos, a todo trapo), pero el entusiasmo colectivo lo supera todo. Los tòtils cantan de gratitud –y más lo harán durante la noche– desde el estanque que da la bienvenida a uno de los espacios más emblemáticos de Barcelona. "Al menos ellos están en remojo", dice una mujer al hombre que la acompaña, y que la sigue cargando dos vasos llenos hasta el copete. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/griego-empieza-llamada-teatro-pueblo_1_5784292.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Jun 2026 21:59:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ca6785eb-42a9-4e60-9c90-d07867a3638c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Uno de los momentos de la representación del espectáculo La ópera de tres reales en el escenario del Teatro Griego de Barcelona.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ca6785eb-42a9-4e60-9c90-d07867a3638c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Marta Pazos dirige 'La ópera de tres reales' en una inauguración reivindicativa del festival, que celebra cincuenta años]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un claustro de profesores discute sobre justicia en La Villarroel]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/claustro-profesores-discute-justicia-villarroel_1_5781831.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1e4225cd-2b5b-4268-a480-2d6c5c7fad70_16-9-aspect-ratio_default_0_x1382y1073.jpg" /></p><p>La primera ley de Newton dice que la tendencia de los cuerpos es a seguir como están si no tienen una fuerza externa que actúe sobre ellos. En esta afirmación, la dramaturga y directora Eu Manzanares vio un claro paralelismo con la forma de funcionar de nuestra sociedad. Manzanares, autora de espectáculos como <a href="https://www.ara.cat/cultura/teatre/venjanca-kellys_1_4754653.html" ><em>Nessun dorma</em></a> (2023) y <a href="https://www.ara.cat/cultura/realitat-somnis-familia-humil-aquitania-teatre_1_4300650.html" ><em>Lo nuestro</em></a> (2022), decidió titular su último montaje <em>Primera ley de Newton</em> porque consideró que no podía resumir mejor el dilema ante el que se encuentran los protagonistas: cuando el sistema es injusto, ¿es mejor hacer trampas o seguir las normas? El montaje forma parte del Festival Grec y se representa del 1 de julio al 2 de agosto en La Villarroel.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/claustro-profesores-discute-justicia-villarroel_1_5781831.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 27 Jun 2026 10:01:30 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1e4225cd-2b5b-4268-a480-2d6c5c7fad70_16-9-aspect-ratio_default_0_x1382y1073.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escena de 'Primera ley de Newton']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1e4225cd-2b5b-4268-a480-2d6c5c7fad70_16-9-aspect-ratio_default_0_x1382y1073.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Anna Sahun, Dafnis Balduz y Rosa Gàmiz protagonizan 'Primera ley de Newton', un espectáculo sobre un dilema educativo]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Griego 2026: los espectáculos recomendados]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/griego-2026-espectaculos-recomendados_1_5780606.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/52f49a4f-f3e3-4b81-8eb1-d63bdf7c8791_16-9-aspect-ratio_default_0_x1082y619.jpg" /></p><p>Del 29 de junio y al 2 de agosto, el festival Grec desplegará por Barcelona una programación ecléctica y singular hecha de teatro, danza, música, circo y <em>performances</em>. El festival de artes escénicas más importante de la ciudad, que <a href="https://es.ara.cat/cultura/teatro/asamblea-pandemia-intrahistorias-grec_130_5775181.html" >este año cumple 50 años</a>, se inaugurará con <em>La ópera de tres reales</em><a href="https://es.ara.cat/cultura/teatro/macroproduccion-opera-tres-reales-celebrar-50-anos-grec-lliure_1_5680081.html" >dirigida por Marta Pazos</a> y contará con casi <a href="https://es.ara.cat/cultura/teatro/calixto-bieito-florentina-holzinger-alex-rigola-angelica-liddell-encabezan-grec-2026_1_5714061.html" >un centenar de espectáculos</a>. De todos ellos, hemos hecho una selección con los más destacados.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/griego-2026-espectaculos-recomendados_1_5780606.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 26 Jun 2026 07:29:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/52f49a4f-f3e3-4b81-8eb1-d63bdf7c8791_16-9-aspect-ratio_default_0_x1082y619.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una escena del espectáculo 'Ophelia's Got Talent'.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/52f49a4f-f3e3-4b81-8eb1-d63bdf7c8791_16-9-aspect-ratio_default_0_x1082y619.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[De Ntando Cele a Angélica Liddell pasando por Àngels Gonyalons y Àlex Rigola, escogemos las propuestas más destacadas del festival]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De una asamblea a una pandemia: las intrahistorias del Grec]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/asamblea-pandemia-intrahistorias-grec_130_5775181.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/9f987883-e35e-4be6-9b7f-e026db4cc1c4_16-9-aspect-ratio_default_0_x590y359.jpg" /></p><p>Hace 50 años, un grupo de artistas se unió con un objetivo: recuperar el Teatro Griego y ponerlo al servicio del pueblo. De aquel impulso colectivo nació el Grec, un festival que las últimas cinco décadas se ha convertido en un escaparate de los mejores espectáculos internacionales y, al mismo tiempo, en un trampolín para la creación local. Aprovechamos la efeméride para rescatar la intrahistoria del festival de la mano de artistas y directores que han formado parte de él durante todo este tiempo.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/asamblea-pandemia-intrahistorias-grec_130_5775181.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2026 11:01:42 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/9f987883-e35e-4be6-9b7f-e026db4cc1c4_16-9-aspect-ratio_default_0_x590y359.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Manifestación de la Asamblea de Actores y Directores de Barcelona en las Ramblas de Barcelona en 1976]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/9f987883-e35e-4be6-9b7f-e026db4cc1c4_16-9-aspect-ratio_default_0_x590y359.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Seguimos los 50 años del festival barcelonés de la mano de directores y artistas como Mario Gas, Dagoll Dagom, Peeping Tom y La Veronal]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Ayuntamiento de Barcelona compra los locales del Taller de Músicos en el Raval por 1,8 millones de euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/musica/ayuntamiento-barcelona-compra-locales-taller-musicos-raval-1-8-millones-euros_1_5774414.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/417327c8-4543-4af4-ae32-cf947de7d177_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Ayuntamiento de Barcelona formalizará en los próximos días la compra de los locales en el Raval del Taller de Músics, la escuela de música situada en varios espacios de las calles Cendra, Requesens y Príncep de Viana. La adquisición, por un precio de 1,8 millones de euros, "tiene la finalidad de garantizar la continuidad del proyecto", dice el consistorio en un comunicado. En estos locales, el Taller de Músics desarrolla la escuela de música y ofrece formación de jazz, nuevas tecnologías y flamenco, entre otros. También contienen las oficinas de gestión y representación de artistas y el sello discográfico del Taller, La Col·lecció. Uno de los espacios del Raval ya era propiedad de la Fundació Privada Taller de Músics, mientras que los otros —los que el Ayuntamiento comprará— son de la empresa Locals Musicals S.L., que es propiedad del fundador del Taller de Músics, Lluís Cabrera.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/musica/ayuntamiento-barcelona-compra-locales-taller-musicos-raval-1-8-millones-euros_1_5774414.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 12:36:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/417327c8-4543-4af4-ae32-cf947de7d177_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Uno de los locales del Taller de Músicos en el Raval]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/417327c8-4543-4af4-ae32-cf947de7d177_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El consistorio defiende la adquisición por "garantizar la continuidad del proyecto"]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Josep Maria Mestres, el primer 'hijo' del TNC que dirigirá el teatro]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/josep-maria-mestres-sera-nuevo-director-teatre-nacional-catalunya_1_5773104.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7bfd87c5-a293-47c7-b932-8bff1b4b38ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x1011y307.jpg" /></p><p>Josep Maria Mestres (Calaf, 1959) será el nuevo director artístico del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Tomará el relevo de Carme Portaceli, que ha ocupado el cargo desde el 2020. Escogido a través de un concurso público que recibió 40 candidaturas, Mestres tendrá la batuta de la dirección del TNC durante cuatro temporadas, hasta la 2030-2031, prorrogable hasta tres más. Asumirá la dirección a partir del 1 de septiembre del 2026 y durante la temporada 2026-2027 trabajará en la definición y planificación de la temporada 2027-2028 mientras Portaceli cierra su mandato. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/teatro/josep-maria-mestres-sera-nuevo-director-teatre-nacional-catalunya_1_5773104.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 11:03:49 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7bfd87c5-a293-47c7-b932-8bff1b4b38ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x1011y307.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Josep Maria Mestres será el nuevo director del TNC]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7bfd87c5-a293-47c7-b932-8bff1b4b38ee_16-9-aspect-ratio_default_0_x1011y307.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Sustituirá a Carme Portaceli al frente del Teatre Nacional, al menos hasta 2031]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Todos los ganadores del Premio Llibreter 2026]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/ganadores-premio-llibreter-2026_1_5771866.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/003b87e8-8864-4063-8597-038adaef05f0_16-9-aspect-ratio_default_0_x739y341.jpg" /></p><p>Los libreros de Catalunya han decidido. Para el gremio, <em>Sau </em>(Males Herbes),<a href="https://es.ara.cat/cultura/leer/ferran-garcia-seres-humanos-lloramos-emocion_1_5274311.html" > de Ferran Garcia</a>, es la mejor obra de literatura catalana del 2025, y <em>Cop de llum </em>(La Segona Perifèria / Sexto Piso), de <a href="https://es.ara.cat/cultura/convertir-cuerpo-arma-forma-liberacion_1_5538012.html" >Rita Bullwinkel</a>, es el mejor título en la categoría de otras literaturas. Los libreros también han elegido <em>Cartes imprevistes</em> (Animallibres), de Tina Vallès y Mercè Galí, como mejor libro de literatura infantil y juvenil en catalán y <em>El gegant de ferro</em> (Blackie Books), de Ted Hughes, como mejor obra de literatura infantil y juvenil de otras literaturas. El premio a álbum ilustrado ha sido para <em>El racó de pensar</em> (Litera), de Pieter van den Heuvel, y el de ensayo, pensamiento y otras narrativas, para <em>La passió dels estranys</em> (Galaxia Gutenberg), de <a href="https://es.ara.cat/cultura/queremos-familia-amigos_128_5324807.html" >Marina Garcés</a>. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Juanico Llumà]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/ganadores-premio-llibreter-2026_1_5771866.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Jun 2026 11:00:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/003b87e8-8864-4063-8597-038adaef05f0_16-9-aspect-ratio_default_0_x739y341.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[De izquierda a derecha: Ferran Garcia, Tina Vallès, Mercè Galí y Marina Garcés.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/003b87e8-8864-4063-8597-038adaef05f0_16-9-aspect-ratio_default_0_x739y341.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA['Sau' de Ferran Garcia, 'La passió dels estranys' de Marina Garcés y 'Cartes imprevistes' de Tina Vallès y Mercè Galí, entre los galardonados]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
