El gobierno español reclama a ERC que abandone "posiciones extremas" en la negociación del IRPF
Los republicanos registran la ley para el consorcio que gestionará las inversiones del Estado en Cataluña
BarcelonaEl Govern i ERC fa mesos que estan asseguts a banda i banda d'una taula. La principal carpeta que hi tenien era el nou model de finançament que, en paral·lel, negociaven amb el govern espanyol. De fet, la part catalana, en aquesta negociació, va fer front comú perquè es garantís el principi d'ordinalitat en el nou sistema, almenys per a Catalunya. S'havia anat teixint una relació de confiança que, després del no d'Oriol Junqueras a negociar els pressupostos, ha quedat tocada. Esquerra considera que el PSC "no ha fet els deures" per pressionar el PSOE perquè traspassi la recaptació de l'IRPF; en canvi, el Govern creu que els republicans han canviat de posició i ara exigeixen més garanties de les que havien demanat a l'inici. Malgrat tot, totes dues parts han reprès contactes aquesta setmana per intentar reconduir la situació. De fet, fins i tot s'han donat més marge per negociar i han ampliat el termini per presentar esmenes a la totalitat dels comptes: el debat finalment serà el 20 de març.
Abans d'aquesta data, hi ha una cita que pot ser clau per a ERC: el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Una trobada que estava prevista ja per A aquest mes de març –encara no hi ha una data concreta– i on la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha de presentar-hi les modificacions legislatives necessàries per tirar endavant el nou model de finançament. És aquí on els republicans creuen que podran prendre el pols a la predisposició del govern espanyol a moure fitxa amb l'IRPF, és a dir, si estan disposats a incorporar aquesta qüestió en algun dels canvis legislatius que proposin. Els republicans demanen incloure-ho a la reforma de la Lofca (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), però Montero fins ara s'hi ha negat.
En aquest sentit, aquest divendres en una entrevista a la Cadena SER, Montero ha reclamat a Esquerra que abandoni "posicions extremes" que, a parer seu, només fan que "allunyar" l'entesa. La cessió de la competència perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti el 100% de l'IRPF és un dels acords que socialistes i republicans van firmar per la investidura de Salvador Illa i que el comitè federal del PSOE va assumir. El govern espanyol, però, se cenyeix ara al compromís signat en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del juliol de l'any passat, on s'establia que es canviarien les lleis necessàries perquè la Hisenda catalana assumís "progressivament competències de gestió en l'IRPF" dins "d'un model en xarxa de gestió del sistema tributari", en què també participaria la Hisenda estatal.
Tot i que a ERC no li va agradar l'acord de la Bilateral, ara s'aferren als canvis legislatius que van acordar impulsar els dos governs per pressionar els socialistes. Ho ha demanat aquest divendres el portaveu dels republicans, Isaac Albert, quan, en una entrevista a SER Catalunya, ha reclamat a l'executiu espanyol que traslladi l'acord de la Bilateral al CPFF. "Es poden fer modificacions per avançar perquè les comunitats puguin recaptar impostos", ha afirmat Albert. El dirigent republicà considera que serà "un primer pas clar" que Montero s'hi comprometi.
El "compromís" de la Bilateral
Des del Parlament, i una vegada entregats els comptes, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha volgut recordar que l'Estat ja va assumir "un compromís" amb el desenvolupament de la Hisenda catalana en aquella Bilateral. "Queda molt clara la voluntat del govern de Catalunya i d'Espanya en la Bilateral en què es diu que desplegarem l’ATC", ha subratllat. Ha assegurat, a més, que treballaran per trobar la "garantia" que ERC necessita per asseure's amb el Govern a parlar dels comptes.
Romero s'ha mostrat optimista i ha dit que hi ha "més d'un 50%" de probabilitats que l'executiu pugui acabar aprovant els pressupostos. Amb tot, no ha volgut avançar si el Govern es plantejaria retirar el projecte de llei per evitar una possible derrota parlamentària. "Fins aquest termini [el 20 de març es farà el debat de totalitat] estarem treballant intensament. No ens plantegem una altra opció", ha afegit. Tampoc ha volgut valorar un possible avançament electoral, si finalment la cambra tombés els pressupostos.
El Consorci d'Inversions de Catalunya
El mateix dia que el Govern presentava els comptes, ERC ha registrat alCongrés la llei que ha de regular el Consorci d’Inversions de Catalunya, el nou organisme Generalitat-Estat que ha de fiscalitzar les inversions estatals a Catalunya. Aquest organisme, pactat també amb el Govern per a la investidura de Salvador Illa, busca "posar fi als dèficits estructurals acumulats durant dècades", segons han reivindicat els republicans, que destaquen la idoneïtat de la iniciativa en plena ressaca del desgavell a Rodalies i infraestructures com l'AP-7.
Aquest consorci estava encallat des de feia mesos: Govern i ERC tenien pactats els estatuts que han de regir el nou organisme, però no havien rebut l'aval del PSOE. L’òrgan es va començar a desencallar en les últimes setmanes i havia de servir de desllorigador de les negociacions entre socialistes i republicans per començar a parlar dels pressupostos, tot i que ERC mantenia que no substituïa la condició que havien fixat per recaptar l'IRPF.
El text presentat a la cambra baixa espanyola estableix que el nou consorci serà paritari, és a dir, que tindrà la participació de l'Estat i també de la Generalitat a parts iguals, i haurà d'elaborar un pla pluriennal d’inversions, fer el seguiment i control de l’execució, coordinar els ens estatals inversors i impulsar mesures correctores quan els terminis o els nivells d’execució no siguin els acordats.
La llei preveu també la creació d’una Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya, participada novament per les dues administracions. Així doncs, d'una banda, hi haurà el consorci, que serà qui fixarà i planificarà el rumb polític de les inversions, i de l'altra, la Societat Mercantil, que s'encarregarà d'executar-les. La norma registrada fixa un termini màxim de nou mesos per constituir el consorci: hauria d’iniciar l’activitat l’1 de gener del 2027. Pel que fa a la societat mercantil, es fixen dotze mesos per a la seva creació. Segons Esquerra, el finançament de tot plegat l'assumirà "íntegrament" l’Estat.