<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara en Castellano - Laura Serra]]></title>
    <link><![CDATA[https://es.ara.cat/firmes/laura-serra/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara en Castellano - Laura Serra]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://es.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Jaume Collboni: "Comprad en las librerías, no en Amazon"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/jaume-collboni-comprad-librerias-no-amazon_1_5703353.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ae7d4f13-47f0-42d8-9fd0-98d960e6d607_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Qué paz", dice el alcalde Jaume Collboni, al entrar este viernes por la mañana a la<a href="https://es.ara.cat/cultura/leer/historia-libreria-documenta-idea-magnifica-50-anos-vida_130_5251154.html" > librería Documenta de Barcelona</a>. El Ayuntamiento de Barcelona ha anunciado el primer plan de apoyo a las librerías, quince días antes de Sant Jordi. La dotación global de la medida es de 850.000 euros para 2026, y se prevé que tenga continuidad. El alcalde ha sido claro y diáfano: "Comprad en las librerías, no compréis en Amazon. Comprando en una pequeña librería estáis haciendo más que comprar un libro, estáis defendiendo un modelo de ciudad, una manera de relacionarse y que los beneficios se queden en el barrio. Defendemos el derecho de quedarnos en los barrios y ayudamos a personas como los libreros, nuestros vecinos, amigos, gente como Èric, y no un señor que tiene yates yendo por el Mediterráneo", ha dicho Collboni. Sus palabras pueden recordar las que Anne Hidalgo, entonces alcaldesa de París,<a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/alcaldessa-paris-no-amazon-comprar_1_2555542.html" > dijo todavía en plena pandemia para que las librerías pudieran reabrir</a>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/jaume-collboni-comprad-librerias-no-amazon_1_5703353.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Apr 2026 10:12:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ae7d4f13-47f0-42d8-9fd0-98d960e6d607_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Jaume Collboni]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ae7d4f13-47f0-42d8-9fd0-98d960e6d607_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Barcelona destina 850.000 euros a promocionar las librerías a través de subvenciones, cesión de locales y compra de libros]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Primeros cursos de catalán para jueces de todo el Estado]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/ofrecen-primeros-cursos-catalan-jueces_1_5702446.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/21426633-64b9-42a1-83aa-b1f07292b995_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La justicia es uno de los puntos negros de la lengua: solo un 14% de los jueces tienen el nivel básico de catalán. Esto no solo hace que, por defecto, no se respete la opción lingüística de los usuarios en los juzgados, sino que las sentencias que se redacten en catalán sean mínimas, de menos del 7%, según la radiografía del catalán en la justicia <a href="https://es.ara.cat/sociedad/jueces-nivel-basico-catalan-castellano-notificaciones_1_4404989.html">que se hizo pública en 2022</a>. Las cifras no se han movido nunca de los mínimos. Según la última Encuesta de Usos Lingüísticos de 2023, solo el 25% utilizaban el catalán en los órganos de justicia, el porcentaje más bajo de todas las administraciones públicas. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/ofrecen-primeros-cursos-catalan-jueces_1_5702446.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 13:29:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/21426633-64b9-42a1-83aa-b1f07292b995_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una sala de juicios de la Ciutat de la Justicia , en una imagen de archivo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/21426633-64b9-42a1-83aa-b1f07292b995_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El CGPJ incorpora el catalán a los planes de formación continua para mejorar el ínfimo uso del catalán en los juzgados]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Creo que la lengua es lo más poderoso que daremos a nuestros hijos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/creo-lengua-poderoso-daremos-hijos_128_5701516.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/335f58e8-d45b-4951-8457-ba222eb86bf1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Después de pasear por Cataluña el monólogo <em>Crida als ocells de colors llampants</em> —aún en gira—, el comunicador y humorista Òscar Andreu (Terrassa, 1975) convierte aquel manifiesto lingüístico en <em>Manual de defensa del català</em> (Univers), un librito sobre practicar, entender y extender los buenos hábitos lingüísticos. El codirector de <em>La competència</em> de RAC 1 y presentador del '<em>Està passant</em>' de TV3 explica su autobiografía lingüística, un striptease que hará sonrojar a más de uno.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/creo-lengua-poderoso-daremos-hijos_128_5701516.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 16:30:57 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/335f58e8-d45b-4951-8457-ba222eb86bf1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Óscar Andreu: "¿Quién querría hablar la lengua de los que retroceden? Nadie"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/335f58e8-d45b-4951-8457-ba222eb86bf1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Humorista y comunicador]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Torroella alcanza el tope de escritores por metro cuadrado]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/torroella-alcanza-tope-escritores-metro-cuadrado-55-autores-1-300-bunuelos-cuaresma_1_5697470.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fcb7fc4f-70ef-428e-bd14-e2339cc6fbfc_16-9-aspect-ratio_default_0_x1798y1251.jpg" /></p><p>Un viento de tramontana molesto para Semana Santa es un pequeño placer culpable para quienes no tenemos vacaciones, ni casita, ni <em>barquito</em> en el Empordà. La librera de El Cucut de Torroella de Montgrí, Maria Teresa Calabús, se encomienda a Fages de Climent y le pide al Cristo de la tramontana aquello de "dad el verde exacto a nuestro prado / y medid la tramontana justa / que seque la hierba y no nos espolee el trigo". Este jueves el Señor estaba magnánimo porque ningún ES-Alert ha impedido que se celebrara el famoso merienda literaria de la librería. Me imaginaba un pequeño Sant Jordi en familia, poder hojear libros y charlar cómodamente, pero me encuentro una ratio de escritor por metro cuadrado muy elevada, con los consiguientes compradores dificultando el paso. Cincuenta y cinco autores y mil trescientos buñuelos de Cuaresma caseros.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/torroella-alcanza-tope-escritores-metro-cuadrado-55-autores-1-300-bunuelos-cuaresma_1_5697470.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Apr 2026 20:26:34 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fcb7fc4f-70ef-428e-bd14-e2339cc6fbfc_16-9-aspect-ratio_default_0_x1798y1251.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Los escritores invitados al merienda literaria de El Cucut en Torroella de Montgrí.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fcb7fc4f-70ef-428e-bd14-e2339cc6fbfc_16-9-aspect-ratio_default_0_x1798y1251.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La librería El Cucut celebra el tradicional merienda literaria que da el pistoletazo de salida a Sant Jordi]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Vivir en el Born es lo que debe parecerse más al infierno de la gentrificación"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/vivir-born-debe-parecerse-infierno_1_5696962.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/71ed6d44-c517-4749-8179-f04a4308e8b7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El primer trimestre del año, Marc Artigau (Barcelona, 1984) ha llevado el sombrero de dramaturgo y ha estrenado la comedia sobre el Alzheimer <a href="https://es.ara.cat/cultura/teatro/marc-artigau-monta-fiesta-roma-favor-cuarta-edad_1_5643031.html" target="_blank"><em>Una festa a Roma</em></a><em>,</em> dirigida por Clara Segura en el Teatre Lliure. El segundo trimestre, de cara a Sant Jordi, el dramaturgo se pone el sombrero de narrador y presenta el volumen de relatos <em>Aquest serà el nostre pou</em> (Empúries), que acaba de ganar el premio Mercè Rodoreda en <a href="https://es.ara.cat/cultura/leer/carles-rebassa-gana-premio-sant-jordi-peligroso-enamoramiento-camarero_1_5678811.html" target="_blank">la Nit de les Lletres Catalanes</a>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/vivir-born-debe-parecerse-infierno_1_5696962.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Apr 2026 05:02:49 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/71ed6d44-c517-4749-8179-f04a4308e8b7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Marc Artigau fotografiado cerca de la redacción del ARA]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/71ed6d44-c517-4749-8179-f04a4308e8b7_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Marc Artigau publica el libro de relatos 'Este será nuestro pozo', que ha recibido el premio Mercè Rodoreda]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["No nos damos permiso para estar enfadadas, ni para ser violentas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/grupos-autodefensa-feminista-ensenan-dispuesta-llegar_128_5694675.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8c2bc43b-37ea-46ac-b3e7-0a17f74cf998_16-9-aspect-ratio_default_0_x1562y864.jpg" /></p><p>Pescadores, brujas y encajes de almohada. Quizás nadie preveía una novela con estos ingredientes. Pero la sorpresa y el riesgo son toda una declaración de intenciones, en <em>Punt d’aranya</em> (en Periscopi en catalán, traducida por Eduard Velasco, y en Asteroide, en castellano): en el corazón del libro se encuentran los elementos más particulares e identitarios de la vida en la Costa da Morte gallega. Nerea Pallares (Lugo, 1989) ha tejido una novela sobre un mundo violento que no lo parece y sobre una venganza que puede cambiar la realidad.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/grupos-autodefensa-feminista-ensenan-dispuesta-llegar_128_5694675.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 05:04:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8c2bc43b-37ea-46ac-b3e7-0a17f74cf998_16-9-aspect-ratio_default_0_x1562y864.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Nerea Pallares fotografiada en Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8c2bc43b-37ea-46ac-b3e7-0a17f74cf998_16-9-aspect-ratio_default_0_x1562y864.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Escritora, publica 'Punto de araña']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El libro que ha convertido a las monjas del Barroco en un fenómeno global]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/libro-convertido-monjas-barroco-fenomeno-global_1_5693601.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/519b31c5-499d-47e1-a6eb-52ebeebc21e3_16-9-aspect-ratio_default_0_x1534y848.jpg" /></p><p>Solo hay un ensayo que pueda reunir en las mismas páginas un puñado de monjas del Barroco, las Kardashian, el Me Too, la Santa Inquisición, TikTok, el amor lésbico y la vida académica en Providence, Rhode Island. <em>Instrucción de novicias</em> (Blackie Books) es el primer ensayo divulgativo de las doctoras en literatura hispánica Ana Garriga y Carmen Urbita, las creadoras del exitoso pódcast <em>Las Hijas de Felipe</em>, y ha sido un fenómeno editorial incluso antes de publicar.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/libro-convertido-monjas-barroco-fenomeno-global_1_5693601.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 29 Mar 2026 17:40:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/519b31c5-499d-47e1-a6eb-52ebeebc21e3_16-9-aspect-ratio_default_0_x1534y848.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Carmen Urbita y Ana Garriga, del podcast Las Hijas de Felipe, presentan el libro 'Instrucción de novicias' en la Llibreria Finestres.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/519b31c5-499d-47e1-a6eb-52ebeebc21e3_16-9-aspect-ratio_default_0_x1534y848.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Las creadoras del podcast 'Las Hijas de Felipe' explican la vida contemporánea a partir de textos religiosos de los siglos XVI y XVII en 'Instrucción de novicias': de la Inquisición a las Kardashian]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Presión del Gobierno Vasco por el traslado del 'Guernica': "Estamos ante una decisión política"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/arte/presion-gobierno-vasco-traslado-guernica-decision-politica_1_5692982.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/aa3101aa-7f0c-4f68-a4a3-d5c0368c9723_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Gobierno Vasco ha pedido formalmente al gobierno español el traslado del <em>Guernica</em> al museo Guggenheim de Bilbao entre octubre de 2026 y junio de 2027. La exposición de la icónica pintura de Picasso serviría para celebrar el 90º aniversario del primer Gobierno Vasco y del bombardeo a Gernika –la Legión Cóndor bombardeó sin descanso el municipio el 26 de abril de 1937 para ayudar en el avance franquista–. Para el lehendakari Imanol Pradales sería "una fórmula de reparación simbólica y de memoria histórica" de cara al pueblo vasco y "un mensaje para el mundo" sobre "lo que supone una guerra y la atrocidad que se deriva de las dictaduras". </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/arte/presion-gobierno-vasco-traslado-guernica-decision-politica_1_5692982.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Mar 2026 18:47:25 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/aa3101aa-7f0c-4f68-a4a3-d5c0368c9723_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El trágico camino de Picasso a ‘Guernica’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/aa3101aa-7f0c-4f68-a4a3-d5c0368c9723_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Vuelven a solicitar la exposición del cuadro en Bilbao por el 90 aniversario del bombardeo]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El día que Eva Baltasar se encontró con la Boulder de carne y huesos]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/dia-eva-baltasar-encontro-boulder-carne-huesos_1_5691363.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/29ca3019-6195-46e6-b966-4885e4acc6f4_16-9-aspect-ratio_default_0_x2552y1706.jpg" /></p><p>"He sacado la cabeza a la sala y me ha invadido una sensación de pudor", me confiesa la<a href="https://es.ara.cat/cultura/leer/encontre-amor-vida-debajo-roble-medio-bosque_128_5667337.html" > Eva Baltasar</a> en los camerinos del Teatre Texas, donde se ha refugiado para no molestar al público que justamente viene a una presentación... de Eva Baltasar. Antes del acto, el teatro ha montado una Fiesta de Lectura Silenciosa para celebrar el estreno de la versión teatral de "<a href="https://espaitexas.cat/espectacle/permagel/?gad_source=1&gad_campaignid=23624171173&gclid=Cj0KCQjwj47OBhCmARIsAF5wUEFQI6ufecOqpEBO2FL3bY6C3K9G60aWqc9dTEJrLvjlApb6lJKOFq8aAgstEALw_wcB" target="_blank" rel="nofollow"><em>Permagel</em></a>, adaptada y dirigida por Victoria Szpunberg con Maria Rodríguez Soto de protagonista. "Leer suele ser un acto solitario e íntimo", dice la autora, pero el hecho de hacerlo en grupo le da un aire "un poco catedralicio, monástico, un puntito sagrado". Incluso su editora, Maria Bohigas, entra de puntillas en la sala, donde en primera fila está la productora y socia del Texas, Anna Rosa Cisquella, abducida leyendo. "<em>Permagel</em>" será la última coproducción de Dagoll Dagom; no fue "<em>Mar i cel</em>".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/dia-eva-baltasar-encontro-boulder-carne-huesos_1_5691363.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Mar 2026 06:16:50 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/29ca3019-6195-46e6-b966-4885e4acc6f4_16-9-aspect-ratio_default_0_x2552y1706.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La Fiesta de Lectura Silenciosa en el Espacio Texas sobre la obra de Eva Baltasar.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/29ca3019-6195-46e6-b966-4885e4acc6f4_16-9-aspect-ratio_default_0_x2552y1706.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El Teatro Texas monta una Fiesta de Lectura Silenciosa que acaba con una presentación de Leticia Dolera y Eva Baltasar]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Biel Mesquida recibe el Premio de Honor de las Letras Catalanas]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/biel-mesquida-recibe-premio-honor-letras-catalanas_1_5683051.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6f677209-b0fd-4dfe-ad2b-02341d3cd1f6_16-9-aspect-ratio_default_0_x614y699.jpg" /></p><p>La libertad absoluta y la modernidad radical de la literatura de Biel Mesquida (Castellón de la Plana, 1947) le han valido el 58 Premio de Honor de las Letras Catalanas 2026, el máximo reconocimiento a la trayectoria a un escritor catalán, que otorga Òmnium Cultural. Es la consagración definitiva de un autor que ha perseguido la belleza desbordante, ha experimentado con el lenguaje, ha huido de los convencionalismos y ha escrutado a los abismos de su alma y de nuestro mundo sin contemplaciones. Mallorquín nacido en la Comunidad Valenciana y publicado en Catalunya –y querido en todas partes–, culmina así una trayectoria de cincuenta años ejerciendo de poeta, novelista, ensayista, crítico y profesor.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/biel-mesquida-recibe-premio-honor-letras-catalanas_1_5683051.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Mar 2026 10:03:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6f677209-b0fd-4dfe-ad2b-02341d3cd1f6_16-9-aspect-ratio_default_0_x614y699.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Biel Mesquida ha recibido el premio de Honor de las Letras Catalanas.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6f677209-b0fd-4dfe-ad2b-02341d3cd1f6_16-9-aspect-ratio_default_0_x614y699.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El poeta y narrador mallorquín culmina cincuenta años de trayectoria libre y radical]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Premio Anna Pérez Pagès, la trinchera (más sexi) del periodismo cultural]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/premio-anna-perez-pages-trinchera-periodismo-cultural-sexi_1_5681539.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d7c39b29-1907-4f10-b06f-26a4104547e8_16-9-aspect-ratio_default_0_x2512y1757.jpg" /></p><p>Hay una máxima que aplicamos con los amigos: si <a href="https://es.ara.cat/cultura/morrearse-revolucion-premio-anna-perez-pages-periodismo-cultural_1_5327467.html" target="_blank">el primer año es un éxito</a>, el segundo se convierte en tradición. La segunda edición del Premio Anna Pérez Pagès de Periodismo Cultural se ha consolidado como el único lugar y el único momento en el que alguien celebra la importancia de la cultura y la existencia de quienes la explicamos; hoy llamarían el <em>sitio seguro</em> de los periodistas culturales, al igual que lo era el sofá rojo del<em>Ártico</em>, el memorable programa de Betevé que dirigió la homenajeada, que <a href="https://es.ara.cat/media/consternacion-muerte-periodista-cultural-anna-perez-pages_1_4982285.html" target="_blank">nos dejó prematuramente hace dos años.</a> Si la tradición hace fiesta, la liturgia de un premio nos sirve no sólo para recordar a Anna, sino para ponérnosla en la agenda como hacíamos cuando quedábamos con ella.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/premio-anna-perez-pages-trinchera-periodismo-cultural-sexi_1_5681539.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Mar 2026 23:27:26 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d7c39b29-1907-4f10-b06f-26a4104547e8_16-9-aspect-ratio_default_0_x2512y1757.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Jordi Bordes, ganador del segundo Premio Anna Pérez Pagès, con Oriol Puig Taulé y Glòria Ribera.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d7c39b29-1907-4f10-b06f-26a4104547e8_16-9-aspect-ratio_default_0_x2512y1757.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Jordi Bordes gana el galardón dedicado a la memoria de la comunicadora en una gala en el Espai Lliure]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Por fin un libro que hace sonreír (gracias)]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/libro-sonreir-gracias_1_5677182.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f832713b-ced3-4ec7-913d-a0a82fb6fb30_16-9-aspect-ratio_default_0_x1775y756.jpg" /></p><p>Si los ves juntos ya te puedes imaginar cómo serían sus vermuts de fin de semana. Jordi Puntí, Miqui Otero e Irene Pujadas compartían una sección de radiocuentos en <em>El suplemento</em> de Cataluña Radio. El origen de la idea, que es de Puntí, tiene excusa literaria: al parecer, Paul Auster pidió a los oyentes de la Radio Nacional Pública estadounidense que enviaran sus historias y él, con el mínimo retoque, hacía un relato y lo leía en antena. La versión catalana del experimento se titulaba <em>Parece mentira</em> y se trataba de que los oyentes enviaran a la radio pública catalana anécdotas por WhatsApp de un minuto de duración, que los escritores tomarían su esencia y, como si fueran una máquina de hacer literatura, los convertirían en relatos.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/libro-sonreir-gracias_1_5677182.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Mar 2026 11:28:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f832713b-ced3-4ec7-913d-a0a82fb6fb30_16-9-aspect-ratio_default_0_x1775y756.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Miqui Otero, Irene Pujadas y Jordi Punti presentan 'Parece mentira'.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f832713b-ced3-4ec7-913d-a0a82fb6fb30_16-9-aspect-ratio_default_0_x1775y756.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Jordi Puntí, Miqui Otero e Irene Pujadas firman el libro de relatos 'Parece mentira' en Quaderns Crema]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sólo dos de cada diez jóvenes hablan prioritariamente catalán en Barcelona, y tres nunca lo hablan nunca]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/diez-jovenes-hablan-prioritariamente-catalan-barcelona-tres-hablan_1_5675066.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/35adab6c-ff8a-4fd4-8e6e-4272e6babe28_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El catalán se desploma entre los jóvenes de Barcelona. Sólo el 17,8% de los ciudadanos de entre 15 y 34 años habla prioritariamente catalán en su vida; uno de cada cuatro jóvenes (25%) habla de forma predominante catalán si sumamos los bilingües. La caída del catalán de los últimos diez años es abrupta: en el 2015 el 37,7% de los jóvenes afirmaban que el catalán era su lengua habitual en el día a día, una cifra que en el 2020 descendió al 28,4%. En el 2025 cae otros diez puntos. Es decir, el catalán entre los jóvenes barceloneses cayó veinte puntos en diez años.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/diez-jovenes-hablan-prioritariamente-catalan-barcelona-tres-hablan_1_5675066.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Mar 2026 14:08:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/35adab6c-ff8a-4fd4-8e6e-4272e6babe28_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un grupo de jóvenes charlando en una calle de Barcelona, en una imagen de archivo.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/35adab6c-ff8a-4fd4-8e6e-4272e6babe28_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El catalán pierde veinte puntos en diez años como lengua habitual entre los barceloneses de 15 a 34 años, de los que un 40% son extranjeros]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Hemos subido dando valor supremo al trabajo y admiro a la gente joven que no lo hace"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/hijo-no-hablara-catalan-no-leera-no-pasa_128_5673571.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d7250475-8c1c-481b-8fe6-13a7e3fd6e9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x1454y827.jpg" /></p><p>El nacimiento del primer hijo de Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972) es el eje sobre el que gravita su nuevo libro de no ficción, <em>El primer año</em> (Proa). Si a <a href="https://es.ara.cat/cultura/leer/traumas-no-solucionan-vuelven-salir_128_5167268.html" target="_blank"><em>El mundo interior</em></a> el escritor miraba desde Berlín hacia Europa para conectar tres guerras, ahora las preguntas cogen un tono más existencialista ya su vez doméstico, desde su nuevo hogar en Graz (Austria): ¿por qué tenemos hijos? ¿Y qué mundo les dejaremos? A través de los testimonios cotidianos de las personas que les rodean, Serés teje una crónica que toca los grandes temas que atraviesan nuestro mundo: identidad, familia, progreso, extrema derecha, esperanza.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/hijo-no-hablara-catalan-no-leera-no-pasa_128_5673571.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 10 Mar 2026 10:01:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d7250475-8c1c-481b-8fe6-13a7e3fd6e9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x1454y827.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Francesc Serés, este lunes en la Laie de Barcelona, presenta 'El primer any'.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d7250475-8c1c-481b-8fe6-13a7e3fd6e9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x1454y827.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Escritor. Publica 'El primer año']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Sabes 'hablar sucio' en catalán? 20 palabras para 'manchar' y no 'follar']]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/hablar-sucio-catalan-20-palabras-manchar-no-follar_1_5671882.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/e75e08a4-1094-4331-be39-8ae6f9349263_16-9-aspect-ratio_default_1045488.jpg" /></p><p>Los anglicismos están reinando en las conversaciones sobre sexualidad y relaciones amorosas, porque en inglés han puesto nombre a situaciones que antes no se habían bautizado, como el <em>breadcrumbing</em> (dar muelles de pan) o el <em>yearning</em> (el anhelo). Y también a identidades y prácticas sexuales que no se habían visibilizado, del<em>spanking</em> (la nacida) en el <em>bondage</em> (el ligamento) pasando por el<em>squirting</em> (la brotada). Tradicionalmente, han sido los castellanismos los que han colonizado el <em>hablar sucio</em> catalán. Sin embargo, el catalán tiene miles de cerdas para todos los registros, también los más informales y húmedos. En <em>Cardamos en catalán</em> (Rosa dels Vents) los lingüistas Laura Boj, Xènia Hernández y Roger Miras proponen cientos de palabras genuinas y de alternativas a los extranjerismos más habituales para practicar sexo (oral). "Queremos rehuir de los tópicos que utilizar palabras genuinamente catalanas cuando follamos no suena sucio o no es sensual. ¿Quiere decir que el nombre hace la cosa? ¿No te calienta que te coman la almeja, que se la adiñen hasta el mango, que os graponen, que os lustren de la perleta o chupen la haba? en el libro. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/hablar-sucio-catalan-20-palabras-manchar-no-follar_1_5671882.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 08 Mar 2026 11:00:48 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/e75e08a4-1094-4331-be39-8ae6f9349263_16-9-aspect-ratio_default_1045488.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA["Tenía sexo con mi pareja para que no me diera más la tabarra"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/e75e08a4-1094-4331-be39-8ae6f9349263_16-9-aspect-ratio_default_1045488.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Los anglicismos están colonizando el lenguaje sexual en catalán, que ya estaba lleno de castellanismos]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Y en la cama, ¿nos excitamos en catalán?]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/cama-excitamos-catalan_130_5671518.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c4d9f6e0-a985-4a75-933f-7ebb3e620c9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x1295y3208.jpg" /></p><p><a href="https://es.ara.cat/media/series/serie-obsesiona-medio-mundo-hara-subir-temperatura_1_5637876.html" target="_blank"><em>Más que rivales</em></a> es una de las ficciones de moda que ha obligado a afilar la herramienta a la traductora Alba Garcia Ventura, por encargo de la productora Dumilieu Media. La serie de Movistar (subtitulada en catalán) explora la tensión sexual entre dos jugadores de hockey y, de paso, retrata una tensión lingüística presente en el catalán erótico del audiovisual: la necesidad de encontrar palabras genuinas para los constantes <em>fuck</em>, <em>dick</em> y <em>suck</em> que no suenen reiterativas, ni artificiales ni cómicas. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/cama-excitamos-catalan_130_5671518.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 07 Mar 2026 18:03:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c4d9f6e0-a985-4a75-933f-7ebb3e620c9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x1295y3208.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dos fotogramas subtitulados de 'Més que rivals', en inglés y catalán.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c4d9f6e0-a985-4a75-933f-7ebb3e620c9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x1295y3208.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El catalán tiene un gran potencial sexual y erótico pero falta extender y normalizar nuestro repertorio léxico]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Por qué la lengua que hablan los jóvenes nos preocupa tanto?]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/lengua-hablan-jovenes-preocupa_1_5670519.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8118174a-a246-4967-ab4c-f7403683c5fc_16-9-aspect-ratio_default_0_x1660y687.jpg" /></p><p>Las últimas cifras sobre la lengua de los jóvenes mostraban dos realidades contradictorias. Por un lado, según l<a href="https://es.ara.cat/lengua/inmigracion-catalan-sea-lengua-habitual-32-poblacion_1_5289797.html" target="_blank">'Encuesta de Usos Lingüísticos de la Población 2023</a>, las personas de 15 a 29 años y las de más de 65 que declaran tener el catalán como lengua familiar (un 38%, solo o con el castellano) son los grupos en los que el catalán está más presente. Por otro lado, la evolución histórica muestra un claro bajón del uso social del catalán entre los jóvenes, una inercia preocupante que, según el sociolingüista de la Universidad de Barcelona Esteve Valls, puede poner en riesgo la transmisión de la lengua a los hijos en el futuro.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/lengua-hablan-jovenes-preocupa_1_5670519.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 Mar 2026 17:14:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8118174a-a246-4967-ab4c-f7403683c5fc_16-9-aspect-ratio_default_0_x1660y687.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Jóvenes en el festival Cruïlla del 2024, en una imagen de archivo.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8118174a-a246-4967-ab4c-f7403683c5fc_16-9-aspect-ratio_default_0_x1660y687.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El idioma que consoliden con los amigos y la pareja puede condicionar la reproducción o interrupción del catalán]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Vengo para venerar a Gisèle Pelicot, para aplaudirla, porque esta mujer es historia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/vengo-venerar-gisele-pelicot-aplaudirla-mujer-historia_1_5669735.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7e07cc02-919e-410e-94d6-bde154381af0_16-9-aspect-ratio_default_0_x3817y1775.jpg" /></p><p>Gisèle Pelicot aún no ha acabado de impartir justicia. <a href="https://es.ara.cat/internacional/europa/pelicot-violadores-cicatriz-cerrara_1_5205593.html" target="_blank">Después de que el mundo entero viera la cara de sus cincuenta agresores sexuales en un juicio público</a>, porque "la vergüenza debe cambiar de bando", ahora está recorriendo Europa con dos mensajes tan transformadores como aquél. "Las víctimas deben hablar, deben denunciar, no deben aislarse: ser escuchada y reconocida puede ayudar a recuperarte", defiende esta mujer que no quiere ser tildada "ni de heroína, ni de símbolo, ni de icono", sino que se reconoce como "despertadora de conciencias". "Sé de dónde vengo y sé quién soy, soy una señora cualquiera que se dejó acompañar, por psicólogos, abogados, la familia, asociaciones...", dice.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/cultura/leer/vengo-venerar-gisele-pelicot-aplaudirla-mujer-historia_1_5669735.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Mar 2026 21:48:47 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7e07cc02-919e-410e-94d6-bde154381af0_16-9-aspect-ratio_default_0_x3817y1775.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Gisèle Pélicot en la biblioteca JV Foix de Barcelona este jueves por la noche.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7e07cc02-919e-410e-94d6-bde154381af0_16-9-aspect-ratio_default_0_x3817y1775.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La francesa presenta en la biblioteca JV Foix de Barcelona el libro autobiográfico 'Un himno a la vida']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El presupuesto de Política Lingüística hace el récord de 85 millones, la mitad de ellos para cursos de catalán]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/presupuesto-politica-linguistica-record-85-millones-mitad-cursos-catalan_1_5669124.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1e941739-88cc-44fe-b866-2860765f8238_16-9-aspect-ratio_default_0_x2895y1962.jpg" /></p><p>La consejería de Política Lingüística ha presentado uno de los presupuestos más bajos de la Generalitat en comparación con las demás carteras, pero también uno de los más expansivos y, si miramos la evolución histórica, es una cifra de récord destinada a políticas públicas para el catalán. La nueva conselleria de Francesc Xavier Vila se independizó de Cultura en 2024 (aunque todavía comparte algunos servicios) y <a href="https://es.ara.cat/politica/son-cifras-ahora-desconocidas-conselleria-politica-linguistica_1_5483605.html" target="_blank">nunca había presentado públicamente hasta hoy las cuentas</a>. Si <a href="https://es.ara.cat/cultura/presupuesto-cultura-2026-sube-queda-1-7-total_1_5668058.html" target="_blank">Cultura aspira a tener 524 millones</a> en sus cuentas, Política Lingüística prevé disponer de 85 millones de euros en caso de que se aprueben <a href="https://es.ara.cat/politica/gobierno-presenta-hoy-presupuesto-50-000-millones-euros-apoyo-erc_1_5661783.html" target="_blank">los presupuestos de 2026 de Salvador Illa</a>. Esto sería un incremento de 26 millones, un 42,8%. Si miramos en gasto por habitante, la Generalitat pasaría de destinar 7,24 euros por cabeza para lengua en 2025 a 10,34 euros.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/presupuesto-politica-linguistica-record-85-millones-mitad-cursos-catalan_1_5669124.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Mar 2026 16:27:23 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1e941739-88cc-44fe-b866-2860765f8238_16-9-aspect-ratio_default_0_x2895y1962.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Francesc Xacier Vila, consejero de Política Lingüística, en el Parlament.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1e941739-88cc-44fe-b866-2860765f8238_16-9-aspect-ratio_default_0_x2895y1962.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Las cuentas suben más del 40% y se destinarán a ámbitos como el audiovisual, la tecnología y el comercio]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¡Retiran el "que aprendan catalán!" del Palau Robert después de la polémica]]></title>
      <link><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/exposicion-palau-robert-equipara-aprendan-catalan-frases-discriminatorias_1_5669066.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/cc24ca2a-32a5-4f78-b458-d2a9148cfb87_16-9-aspect-ratio_default_0_x451y279.jpg" /></p><p>Una exposición en el Palau Robert sobre pensamiento crítico, desinformación y discursos de odio ha provocado una queja de Plataforma por la Lengua porque "estigmatiza a los catalanohablantes como supuestos agresores". En un espacio que emula un vestuario de gimnasio, la exposición colocaba junto a la frase "¡Que se vuelvan a su país!" otra frase que decía "¡Que aprendan catalán!", por lo que podía interpretarse que equiparaba el pedir el aprendizaje de la lengua con el racismo o la exclusión. Según la Plataforma, la muestra presentaba el aprendizaje del catalán "con una carga de negatividad y beligerancia, e incluso de odio". El ICIP (Instituto Catalán Internacional por la Paz), que es la entidad organizadora, admitió este jueves por la tarde que "el mensaje central de la pieza puede ser malinterpretado y que el contenido textual es desafortunado", por lo que ya han retirado este fragmento del recorrido. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://es.ara.cat/lengua/exposicion-palau-robert-equipara-aprendan-catalan-frases-discriminatorias_1_5669066.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Mar 2026 15:50:51 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/cc24ca2a-32a5-4f78-b458-d2a9148cfb87_16-9-aspect-ratio_default_0_x451y279.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una imagen de las taquillas de la exposición en el Palau Robert.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/cc24ca2a-32a5-4f78-b458-d2a9148cfb87_16-9-aspect-ratio_default_0_x451y279.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El Instituto Catalán por la Paz ha eliminado un fragmento "desafortunado" de una exposición después de que Plataforma por la Lengua señale que el catalán no es discriminatorio]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
