La justicia resuelve que el Ayuntamiento de Martorell discrimina a una vecina al no empadronarla
La sentencia del TSJC reconoce que la aplicación arbitraria de la normativa por parte del gobierno municipal puede constituir "una discriminación"
-
CAT -
ENG
BarcelonaMalgrat que la Rosa R.R. fa anys que viu a Martorell i ha demanat empadronar-se en nombroses ocasions, l'Ajuntament sempre l'hi ha impedit. Per això, va presentar una demanda contra el consistori i ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li ha donat la raó. La justícia declara que la negativa municipal a tramitar la seva sol·licitud d'empadronament, tot i demostrar que viu al municipi, vulnera el dret fonamental a la igualtat. La sentència, que ha avançat Nació Digital, recorda que la inscripció al padró municipal és una obligació de les administracions locals i que la seva finalitat és acreditar el lloc on resideix efectivament una persona, amb independència que disposi o no d'un contracte de lloguer, un títol de propietat o una autorització del titular de l'immoble.
Rosa R.R. és una de les sis persones que, assessorades per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), van demandar el govern municipal de Martorell per negar-se a empadronar veïns sense un contracte de lloguer o de compra. Tot i que la demanda es va presentar de manera conjunta, la jutgessa va decidir que tan sols es podia tramitar d'un en un. Es va triar el cas de la Rosa, de nacionalitat espanyola, per davant de la resta de demandants, que tenien tots passaport estranger, perquè el seu nom encapçalava l'expedient, explicava fa més d'un any la seva advocada. "Esperem que aquesta primera demanda aplani el camí de la resta", deia aleshores.
La Rosa té 62 anys. Primer una malaltia laboral la va apartar del mercat laboral i, amb una pensió mínima, va deixar de pagar el lloguer d'un pis de l'Hospitalet que compartia amb un fill de 20 anys. Per sort, va poder evitar quedar-se al carrer perquè un cunyat li va proposar que es traslladessin en un pis de la seva propietat on vivia la seva mare a canvi de tenir-ne cura. Al cap de pocs mesos, aquest home va perdre el pis per impagament de la quota de la hipoteca, però l'entitat bancària va acceptar que la mare s'hi quedés en usdefruit durant quatre anys. Poc després, la dona va morir de sobte, i la família va donar permís a la Rosa per quedar-s'hi. Per contra, l'entitat bancària ha intentat en dues ocasions fer-la fora, però finalment no s'ha fet efectiu el desnonament i mare i fill continuen vivint-hi. Explica que ha intentat diversos cops pagar un lloguer social al banc, però no se n'ha sortit.
Ahora el TSJC considera que el Ayuntamiento de Martorell trató de forma diferenciada a la demandante respecto a otros vecinos sin una justificación objetiva y razonable, al exigirle un título jurídico que legitimase que vive en la vivienda, cuando la normativa padronal permite acreditar la residencia efectiva mediante otros elementos de prueba. En consecuencia, anula la sentencia de primera instancia del pasado abril, en la que se desestimaba la demanda de los vecinos y se declaraba vulnerado el artículo 14 de la Constitución –el principio de igualdad y la prohibición de la discriminación–, y se ordenaba al Ayuntamiento que restablezca la legalidad y tramite la solicitud de empadronamiento.
Negativa a empadronar
Cuando se admitió a trámite la demanda de los seis vecinos en febrero de 2025, el alcalde de Martorell, el juntero Xavier Fonollosa, aseguró que solo se empadronaría a las personas que acreditaran tener el domicilio establecido en el municipio con un contrato de alquiler, una escritura de propiedad o la autorización del propietario del inmueble. Argumentaba entonces que ocupar un inmueble “es un delito”, y que eso nunca puede conferir derechos. Con todo, el alcalde añadía que el consistorio aceptaría la decisión de la justicia. “Las ocupaciones se deben combatir, pero si un juez cree que este país debe ir hacia aquí, lo acataremos”, remachó.
Desde la PAH y la asamblea de Papeles para Todos defienden que se trata de una sentencia pionera, en la que se aborda la negativa al empadronamiento desde la perspectiva de la vulneración de los derechos fundamentales y reconoce que la aplicación arbitraria de la normativa padronal puede constituir una discriminación constitucionalmente prohibida.