Domingo

Info/gráfica

De los cirrocúmulos a los cumulonimbos: ¿qué nos dicen las nubes?

La apariencia de una nube la determinan las dimensiones, la forma, la estructura, la textura, la luminancia y el color y se pueden clasificar según su forma, pero también según su altura

Traducción no verificada

Domingo

Info/gráfica

Maria Piy Aure Farran

17/11/2025

2 min

Los catalanes somos de observar el cielo, consultar termómetros y pluviómetros. Nos gusta la meteorología y nos gusta mirar hacia arriba. Ver un cielo azul, sin fisuras, o salpicado de nubes de distintas formas nos ayuda a prever el tiempo que viene. Y el refranero catalán es una buena muestra de ello. Las nubes son hidrometeores formadas por diminutas partículas de agua líquida o hielo, o de ambas cosas, suspendidas en la atmósfera y que, en general, no tocan el suelo. También pueden contener partículas de agua líquida o gel de mayores dimensiones, así como partículas líquidas no acuosas o partículas sólidas procedentes, por ejemplo, de gases industriales, humo o polvo. Si desea saber más, es interesante el libro ilustrado que acaba de publicar la editorial Cinco Tintas y que repasa todo lo que tiene que ver con las nubes. Con Observar los nubes, sus autores, Gavin Pretor-Pinney –cofundador de la Cloud Appreciation Society– y William Grill –ilustrador–, han ideado una guía ilustrada para todos los públicos que revela los datos, secretos e historias de los principales tipos de nubes y explica cómo dan forma al clima que les rodea.

Los tipos principales

La apariencia de una nube la determinan las dimensiones, forma, estructura, textura, luminancia y color. Se pueden clasificar las nubes según su forma –cirros, estratos y cúmulos–, pero también según su altura.

NÚVOLS ALTS

Per sobre dels 6.000 metres

NÚVOLS MITJANS

6.000-2.000 metres

NÚVOLS BAIXOS

Menys de 2.000 metres

NÚVOLS ALTS

Per sobre dels 6.000 metres

NÚVOLS MITJANS

6.000-2.000 metres

NÚVOLS BAIXOS

Menys de 2.000 metres

NÚVOLS ALTS

Per sobre dels 6.000 metres

NÚVOLS MITJANS

6.000-2.000 metres

NÚVOLS BAIXOS

Menys de 2.000 metres

Nubes altas / Por encima de los 6.000 m

Cirrocúmulos

Dels menys freqüents entre els principals, formats per núvols petits que tenen tendència a transformar-se ràpidament en cirrus o cirroestrats.

Cirrus

Es formen entre els 7 i 12 km d'altitud. Formats per cristalls de gel poden ocupar centenars de quilòmetres. Es presenten separats, en forma de filaments blancs, o de bancs o bandes estretes, blanques o gairebé blanques.

Cirroestratos

Els núvols discrets formats per una capa de cristalls de gel que amb prou feines emblanquinen el cel. Poden donar lloc a halos.

Nubes medias / Entre 2.000 y 6.000 m

Altostrados

Un dels núvols amb menys personalitat. Forma una capa que amaga el cel i com a molt pot portar algun plugim. Amb la sortida i la posta de sol ens regala tonalitats vermelloses que enamoren.

Altocúmulos

Se solen organitzar en multitud de petits núvols amb patrons ordenats que recorden els terres amb llambordes. Pronostiquen pluja.

Nubes bajas / Menos de 2.000 metros

Estratocúmulos

Els núvols més abundants del planeta. Es formen sobre els oceans. Des de la Terra els veiem com una capa força compacta, però si els sobrevolem amb avió, dibuixen valls i turons.

Estratos

Els que formen una capa compacta, de color gris o blanc, que sovint tapa les parts altes d’edificis i muntanyes. Si arriben arran de terra ens hi referim com a boira.

Cumulonimbos

Probablement, els més famosos dels núvols. Són els més alts i produeixen pluges torrencials, trons, llamps o pedregades. Sovint, la seva part més alta s’estén com el barret d’un bolet.

10.

Cúmulos

Els núvols esponjosos i multiformes amb una base relativament plana i formes més arrodonides a la part superior. Es formen principalment els dies d’estiu, a baixa altura impulsats per columnes d’aire calent

Nubes particulares

12.

Fluctus

Quan la part superior del núvol forma uns arcs que recorden onades. Es forma quan el vent que bufa per sobre del núvol ho fa molt més ràpid que el que bufa per sota. Es dissolen força ràpid.

12.

Mamatocúmulos

Bosses de núvols que pengen de la part inferior d’una capa de núvols més alta, com si fossin mames. Acostumen a ser presagi de tempesta.

13.

Pirocúmulo

Núvols vinculats als incendis. La combinació de temperatura alta i cendres amb la humitat de vegetació cremada pot afavorir-ne la formació.

14.

De bandera y de gorro

Ambdós formen part dels denominats núvols orogràfics i es veuen al capdamunt de les muntanyes per acció del vent. Els de bandera onegen sobre el pic, mentre que els de casquet semblen un barret que oculta el pic.