La serie que no agradará a los testigos de Jehová
En la cultura contemporánea se está haciendo evidente un retorno a la fascinación por lo religioso y su iconografía. Rosalía y su disco Lux han sido el ejemplo más visible y global. Pero en los últimos años ha habido un auge de expresiones de inspiración litúrgica y de imaginería espiritual en el mundo de la moda, la publicidad y la música. A veces sólo con pretensiones estéticas y otras como un recurso emocional para apelar a la trascendencia y a sentimientos de devoción y éxtasis. El lenguaje sagrado en versión pop y kitsch está conquistando espacios de laicidad. Incluso ayer pudimos escuchar cómo un cura bendecía el nuevo estudio de RAC1 y rezaban un padrenuestro como si fuera una emisora de la Iglesia.
Aquesta inèrcia contrasta amb una tendència oposada en el gènere documental, cada vegada més interessat a destapar les interioritats de comunitats religioses amb dinàmiques de control i abús. La plataforma HBO és una de les que més està insistint en aquest escrutini crític. Primer amb El minuto heroico, on s’esventrava l’Opus Dei; després amb Marcial Maciel. El lobo de Dios, que explicava les atrocitats de la congregació dels Legionaris de Crist. I ara, acabat d’estrenar, Sobrevivir al Paraíso. Más allá de los testigos de Jehová. Aquesta nova producció, de tres capítols, recull el testimoni d’antics integrants d’aquesta confessió que s’han unit per alertar de l’explotació laboral, les coaccions i el control que exerceixen sobre els seus membres. Com ha passat en ocasions anteriors, el documental no serà ben rebut per l’organització cristiana.
Fa molts anys, era habitual que els testimonis de Jehovà truquessin a la porta de casa per fer proselitisme i cantar les excel·lències d’un suposat paradís que acolliria els seus membres quan arribés la fi del món. Repartien una revista anomenada ¡Despertad! que, a la portada, representava rajos de sol que emergien d’entre els núvols, paisatges idíl·lics i comunitats humanes harmonioses. A Sobrevivir al paraíso descobrim què hi havia més enllà d’aquella tasca d’evangelització a domicili. La sèrie, senzilla però eficaç, s’estructura en tres capítols i juga, potser massa seriosament, amb aquesta estètica celestial. El primer episodi explica la fe, les jerarquies i la vida de la comunitat, per fer entendre el procés de captació i aïllament dels seus integrants. El segon mostra les dinàmiques de vigilància i coacció, els sistemes de finançament i els abusos. I l’últim explica les dificultats per desvincular-se de l’organització i la lluita davant la justícia.
Sobrevivir al paraíso atrapa gràcies a aquest arc narratiu que es construeix a partir del relat dels protagonistes i que va aprofundint, progressivament, en la part sòrdida i oculta dels testimonis de Jehovà. És com veure l’altra cara d’allò que sempre hem sentit anomenar. En un moment de fervor religiós, és bo tocar de peus a terra de tant en tant.
