George Clooney surt a fumar d'amagat. "Ho faig perquè els nens no em vegin", diu. L'intèrpret es planteja canviar el tabac per cigarretes d'herbes quan faci el debut a Broadway aviat, en una adaptació teatral de la pel·lícula del 2005 Bona nit i bona sort. Assegura que és un hàbit desagradable i que, del seu clan de Kentucky, "vuit oncles i tietes van morir de càncer de pulmó". "El meu pare era l'únic que no fumava i té 91 anys", afegeix.

Clooney, vestit amb una camisa negra i pantalons blau marí, s’asseu en un sofà de color rosa a Casa Cipriani, un hotel a la part baixa de Manhattan. S'hi queda durant cinc hores, fins que es pon el sol, sense molestar-se a dinar, mirar el telèfon ni parlar amb els guardaespatlles. Es limita a explicar històries fascinants sobre l'amor, Hollywood i la política, com una Xahrazad moderna.

Debut teatral

A diferència de la pel·lícula, on interpretava el paper del no fumador Fred Friendly, el productor del periodista de la CBS Edward R. Murrow, Clooney interpretarà a Broadway el mateix Murrow, que tenia l’hàbit de fumar tres caixetes al dia. Murrow va apropar-se als oients de ràdio durant la Segona Guerra Mundial emetent des de Londres enmig dels bombardejos, i després als primers espectadors de televisió entrevistant figures cèlebres com John F. Kennedy i Eleanor Roosevelt. Va desafiar personalitats poderoses com el senador de Wisconsin Joseph McCarthy. 

Clooney i el seu col·laborador de tota la vida, Grant Heslov, van escriure la pel·lícula i l'obra de teatre. Havien concebut la pel·lícula com una producció en directe per a la CBS. "Sempre m’ha entusiasmat el risc de no tenir xarxa”, diu Clooney, que també va pressionar per fer un episodi en directe d'Urgencias quan interpretava el metge galant Doug Ross a l’èxit de l'NBC. Però després que Justin Timberlake trenqués el vestit de Janet Jackson i li deixés els pits al descobert durant el descans de la Super Bowl del 2004, els executius de la CBS van perdre el gust pel risc de la televisió en directe. Clooney va haver d’hipotecar casa seva per ajudar a finançar la pel·lícula en blanc i negre, que va rebre sis nominacions als Oscars, incloent-hi el de millor guió.

Clooney tenia la intenció d'interpretar el paper de Murrow, però després de la lectura del guió va dir a Heslov: “No soc prou seriós”. Heslov va estar-hi d'acord. “Murrow carregava el pes del món a l'esquena –diu Heslov en una entrevista telefònica–, i aleshores el George no estava en aquell punt”.

Ara, dues dècades després, als 63 anys, Clooney està preparat. “Sempre vaig tenir la sensació que en Murrow hi havia tristesa, i als 40 anys no podia identificar-me amb això”, diu. Ara ha de retrocedir en el temps i tapar-se els cabells canosos amb tint negre. “La meva dona ho odia, perquè no hi ha res que et faci semblar més vell que tenyir-te els cabells –diu–. Els meus fills no podien parar de riure".

Inicis complicats

Clooney i Heslov van començar junts com a actors a Los Angeles, fent obres en petits teatres. Una d’aquestes obres va ser The Biz, dirigida per Miguel Ferrer, cosí de Clooney, que tractava sobre actors que intentaven triomfar. A més, Clooney va actuar en una obra sobre Sid Vicious anomenada Vicious el 1986 que el va portar al Teatre Steppenwolf de Chicago. Des de llavors no ha tornat a trepitjar els escenaris.

La gent podria pensar que és un nepo baby –terme que es fa servir per referir-se als fills de celebrities que es beneficien de les connexions dels seus pares per impulsar les seves carreres–, però no és el seu cas. Al contrari: el seu ascens va ser llarg i dur. Quan va arribar a Hollywood, va ser xofer de la seva tieta actriu i cantant Rosemary Clooney i la seva colla. “Es feien anomenar les noies dolentes –diu–. Bevien gots de vodka enormes. Eren molt dures, dolentes i obscenes. I quan es posaven a cantar, tenien un talent increïble”.

Quan la gent li diu que sembla que li resulta fàcil, respon: “Em resulta fàcil perquè treballo de valent. Part de l'art de fer el que fem per guanyar-nos la vida és que ha de semblar fàcil”.

Gairebé quatre dècades després, Heslov i Clooney pujaran a l'escenari del Winter Garden Theatre. Clooney admet que la idea d'actuar a Broadway és desafiant. “Estic aterrit –diu–. No és broma! Faré onze monòlegs. Quan et fas gran, la memòria no és la mateixa. Quan feia Urgencias eren dotze pàgines de diàlegs mèdics. T'ho miraves al matí i deies: «Bé, va, som-hi!» Ara et fas gran i dius: «Què em passa? Bé, no prenguis vi aquesta nit»”.

Crític amb Trump

Diu que va coescriure la pel·lícula com una crítica a la major part de la premsa que es va posicionar abans de la invasió de l'Iraq el 2003. Clooney va criticar George W. Bush per la guerra mal concebuda, i ell el van titllar de traïdor per estar-hi en contra. “Van ser temps molt difícils”, recorda. La pel·lícula, diu, "tractava de la importància de la premsa, perquè el govern sense control és un problema”.

Ara, amb Donald Trump a Washington, vivim una època en què “agafes una narrativa, t’inventes la teva pròpia història, no et preocupes pels fets, no et preocupes per les repercussions”, assegura. L'actor diu que l'obra “tracta més sobre la veritat, no només sobre la premsa". "Els fets importen”, afegeix.

Certament, hi ha ecos inevitables entre el Washington de McCarthy i el Washington de Trump, un lloc ple de teories conspiratives, atacs temeraris i mesures punitives. “Ja no hi ha normes que valguin –diu Clooney–. És com deixar que un nadó travessi l’autopista 405 a mitja tarda”.

Però ell prefereix mantenir una actitud positiva. "Crec en tota aquesta idea que l’arc de la història s’inclina cap a la justícia, tot i que sé que ara mateix no ho sembla. Crec que sempre hi ha oscil·lacions del pèndol i que la primera elecció de Trump va ser el resultat de vuit anys amb un president negre".

Pel que fa a les eleccions de Trump del 2024, diu: "El govern de Biden va ser terrible a l'hora d'explicar que som una economia global, en què realment ens anava millor que a tots els altres països del G-7. No se'n van sortir a l'hora d'explicar la història perquè el seu missatger no funcionava tan bé com podria haver funcionat, per dir-ho d'una altra manera".

L'intèrpret, que en el seu dia va ser definit per People com "l'home viu més sexi", diu que va conèixer Trump quan era solter. "Era un paio de Nova York –explica Clooney–. Estava en un restaurant i vaig sentir que deia: «Com es diu aquella cambrera?»" Trump fins i tot va suggerir a Clooney un metge que podria ajudar-lo amb una lesió que havia patit durant el rodatge de Syriana, la pel·lícula que li va valer l'Oscar a millor actor de repartiment. I afegeix: "Tant de bo experimenti aquella nit de Scrooge en la qual es desperta i hi ha alguns fantasmes de Nadal que li diuen: «Hi ha algunes coses bones que pots fer per a la gent»".

Clooney ha estat festejat per alguns demòcrates de càrrecs alts perquè es presenti a les eleccions presidencials. S'hi llençaria mai? "No", respon de manera força convincent.

Referents

En un món amb poques autoritats morals, Clooney es remunta no només a Murrow sinó també al seu pare, Nick Clooney, presentador de notícies a Kentucky i més tard a l'AMC, que durant el sopar cridava l'atenció als altres si menyspreaven algú o deien alguna cosa intolerant i tot seguit s'aixecava de la taula.

A Nick Clooney li agradava pujar a una cadira i recitar un dels discursos de Murrow sobre com la televisió s'estava convertint no en una eina per informar sinó en una joguina per distreure, un argument que presagiava l'era d'internet. Ara els magnats de la tecnologia han substituït els magnats de les xarxes i controlen la comunicació –i en gran manera les emocions– als Estats Units. Clooney, que no té xarxes socials, va dir que veu "molta covardia" quan els magnats de la tecnologia es dobleguen davant Trump.

Clooney intenta inculcar els valors del seu pare. Va lluitar durant anys per conscienciar sobre el conflicte i la fam a Darfur. Entre altres obres benèfiques, va crear la Fundació Clooney per la Justícia juntament amb la seva dona Amal, advocada de drets humans, per "fer justícia" i ajudar les víctimes d'abusos contra els drets humans i alhora fer caure el martell sobre els responsables.

El juny passat, Clooney i Obama van aparèixer en una recaptació de fons a Los Angeles en què es van recollir 28 milions de dòlars per al president Joe Biden. Hi va haver un moment en què va semblar que Biden es quedava paralitzat a l'escenari i Obama se'l va emportar. Clooney va quedar bocabadat. "El vaig veure durant hores un any abans al Kennedy Center, i aquella nit vaig veure algú molt menys agut –diu Clooney–. Joe Biden sempre m'ha agradat, i encara m'agrada".

Però després del fracàs de Biden al debat, Clooney va escriure un aricle com a convidat per al New York Times en què instava Biden a fer un pas al costat. La gent va pensar que Obama estava darrere d'aquesta proposta, però Clooney va dir que havia estat idea seva, i que fins i tot se l'havia instat a no escriure l'article.

Molts demòcrates estaven agraïts a Clooney perquè havia dit públicament el que a ells els feia por expressar en privat. Biden, que aleshores tenia 81 anys, havia promès ser “un pont”, però s'aferrava obstinadament al poder. Però el cordó sanitari de Biden a la Casa Blanca i alguns altres demòcrates es van enfadar amb l'actor. L'article va suscitar un debat sobre si les celebrities haurien de tenir papers tan destacats en un partit que ja es percep com a ric i desconnectat de la realitat. Biden va abdicar de la seva responsabilitat amagant les seves incapacitats, diu Clooney, i “els mitjans de comunicació, en molts sentits, van fallar”.

Trump es va burlar de Clooney a Truth Social escrivint: “Clooney hauria de deixar la política i tornar a la televisió. El cinema mai li ha funcionat!” En una entrevista al setembre amb Jimmy Kimmel, Clooney va fer broma, en resposta al suggeriment de Trump: “Ho faré si ell ho fa”.

Vida familiar

Clooney va arribar a Nova York a finals de gener amb l'Amal i els seus bessons de 7 anys, Alexander i Ella. Tenen una casa a Anglaterra i una altra a Kentucky, a prop dels seus pares, que acaben de celebrar el seu 65è aniversari de casament. Però la seva residència principal ara és una granja a França. “Havent crescut a Kentucky, l'únic que volia era allunyar-me d'una granja, allunyar-me d'aquella vida –diu–. Ara em trobo de nou en aquella vida. Condueixo un tractor i totes aquestes coses. És la millor oportunitat per tenir una vida normal".

Tot i que li resulta “difícil” passejar per Central Park, diu que està gaudint de la ciutat i de poder portar els seus fills a l'escola. “L’heroi preferit del meu fill és Batman. Li dic: «Saps que jo vaig ser Batman?» I em respon: «En realitat, no». I li dic: «No tens ni idea de la raó que tens». Si sabés que jo era aquest Batman, no em respectaria”. Clooney s'ha disculpat pel seu paper com a Batman amb mugrons a la pel·lícula Batman i Robin. “Vaig estar terrible en aquest paper”, va declarar a GQ.

Recentment han anat a jugar a bitlles. “Feia 30 anys que no jugava a bitlles”, diu rient. “Déu meu, és increïble! Envellir, pensar que encara pots fer coses que t'agraden...” Tot i això, els seus fills fan que se senti més jove. “Anem amb cotxe a l'escola i els faig escoltar heavy metal perquè m'agrada quan canten. La meva filla s'ha enamorat de les cançons tràgiques. Li encanta What was I made for? de Billie Eilish i Without you de Harry Nilsson. Però són nens feliços, així que tinc molta sort”.

Heslov diu que Clooney s'ha assegurat de mantenir a prop els seus vells amics, per no estar envoltat d'aduladors, i afegeix que els bessons de Clooney han tingut un efecte "profund" en ell: l'han fet sentir "més còmode" i l'han ajudat a adonar-se que ha de "prendre's temps per gaudir de les coses".

Clooney està entusiasmat amb el seu paper protagonista a Jay Kelly, una nova pel·lícula de Noah Baumbach per a Netflix, en la qual interpreta una estrella de cinema estimada per tothom excepte pels seus fills. I Brad Pitt i ell estan a punt de fer una altra pel·lícula d'Oceans. Clooney diu irònicament: “És com si tots fóssim massa vells per fer les feines que solíem fer”.

Assenyala que va tenir una carrera més llarga com a protagonista perquè no hi va haver una allau d'actors reclamant apartar la seva generació d'estrelles dels seus trons. “Això ens va donar al Brad, a mi i a alguns altres actors espai per continuar treballant”, diu. “Alguns nois han tingut èxit recentment, com Glen Powell i altres, i jo dic: «Aquest noi tindrà una carrera molt bona»”.

¿I com va ser la transició de solter glamurós a marit i pare? “No estava gaire interessat en ser pare –diu–, però llavors vaig conèixer l’Amal i ens vam enamorar. He de dir que, després d’això, tot va agafar sentit”. La va conèixer quan ella i una amiga van passar per casa seva al llac de Como de camí al Festival de Canes.

Abans que arribés, el seu agent, Bryan Lourd, que la coneixia, li va dir: “T'asseguro que et casaràs amb ella”. Però no confiava en el gust de Lourd. “Llavors va entrar l'Amal. Em vaig quedar bocabadat, però no vaig pensar que pogués tenir possibilitats amb ella, perquè jo era 17 anys més gran i ella semblava tenir tot el que necessitava”.

Uns mesos més tard, tots dos eren a Londres –ell estava component la banda sonora d'una pel·lícula i ella negociava amb els Germans Musulmans per protegir els drets de les dones a la nova Constitució d'Egipte– i ell la va convidar a veure'l compondre. "Vaig pensar: «Bé, si algun cop vols impressionar algú, és amb l'Orquestra Simfònica de Londres a Abbey Road»”.

Per què no se sent amenaçat per l’èxit de la seva dona? “Estic orgullós de ser a la mateixa pantalla que ella –diu–. Estic orgullós de ser el seu marit. Estic orgullós de ser el pare dels seus fills”.

Clooney és conscient del pas del temps. “Vaig tenir una conversa amb l'Amal quan vaig fer 60 anys”, diu. “Li vaig dir: «Mira, encara puc jugar a bàsquet i per tota la pista. Encara puc córrer. Encara puc fer pràcticament tot el que feia quan tenia 30 anys. Però d'aquí 30 anys en tindré 90. És una xifra real. El meu pare acaba d'arribar-hi. I hi ha coses que no pots fer, per més barretes de cereals que mengis». Li vaig dir: «Hem de centrar-nos en els pròxims 20 o 25 anys per assegurar-nos que fem tot el que podem». No només treballar, perquè al final de la vida ningú diu: «Hauria d’haver treballat més»".

Es posa més contemplatiu. “Hi ha alguna cosa en trobar la persona que necessites, especialment a certa edat, i a partir d’aquí tot és fàcil”.

“Renovem casa nostra”, continua. “L'Amal em va dir: «Vull pintar aquesta paret de groc». Si tingués 27 anys i em dediqués a la construcció, hauria dit: «És un color horrorós». Però la veritat és que als 60 simplement dius: «D’acord». Hi ha tantes coses que podrien causar i no ho fan”.

Potser a Clooney no li agraden les parets grogues, però es manté radiant. “He guanyat el premi gros –assegura–. Tot ha sortit bé. Si sortís al carrer i un autobús m’atropellés demà, no seria un gran problema”.