En la Cataluña R. Real, reiterativa, reincidente, rebotada… Rrrrrr. Llegó la furgoneta y dijo que no existíamos. Releo: "¡Oops! Tu envío no se ha podido entregar por Dirección Incorrecta". Toda la vida viviendo en un lugar incorrecto. R: revisamos. Reiteramos: dirección correcta. La de siempre. ¿Nada que decir? Ni releer el papel. Ni rastrear las calles. Ni remirar con los ojos. Nada de rascar. Racionalidad 0 - Irracionalidad 10. Si el GPS pone que no está aquí: no está aquí: no está aquí. l'important és el viatge. Rrrrrr.
Retornem. Rediuen que reporten el paquet que van dur a una adreça que segons ells no és correcta, després de reafirmar que la casa existeix, i no és cap runa invisible o residu postnuclear. Trucada. El transportista. Que on és la casa? Que està davant i que res. Res. Tracto de saber on és ell… Tampoc ho sap. I què veus? I què olores? I què tot? Però no hi ha manera. Perquè falla el respecte, la raó, la realitat. Clar. No m'entén. Repeteixo. Parlo la llengua irreal, rústica, rònega, rovellada: el català. Ni adreça, ni llengua, ni res. I mala llet. Perquè ell deu estar regirat, refregit, rabiüt, rancuniós. I tot serà culpa mía: para vivir en un lugar incorrecto. Y por supuesto, incorrecta. Entregar un paquete a una casa que no se da. Regalima. Raja. Río. ricos, rechazables, reptiles, repulsivos, reconsagrados. Todos hablan lengua rara… Y repetimos: raros, ricos, rechazables, reptiles… només-contra-aquests-que-assenyalo-jo. Evidentment refinançats per tots nosaltres. Amb els rals de tots nosaltres. Amb el reconeixement de tots nosaltres. Tots sempre serem xarnegos. Tots serem sempre refugiats. Tots sempre serem el que faci falta. Què s'han cregut aquests, eh? Sempre reprimint-nos. A sobre els hi hem de dur els paquets a casa. A més no ens entenen. Parlen roí. Això ho fan per Residualizarnos, ridiculizarnos, reeducarnos. la realidad, en Ratalunya, se hace así.
