GUERRA EN EUROPA

La operación relámpago de Putin se ha convertido en una guerra de desgaste

y
SÒNIA SÁNCHEZ
6 min
Un coche quemado después de un ataque a Khàrkiv.

BarcelonaCon las tropas estancadas desde hace días, Rusia se ensaña con la población civil en las ciudades asediadas para tratar de forzar una rendición que ahora parece lejana. Moscú ha fracasado en el intento de rodear Kiev y centra ahora la ofensiva militar en el frente este, donde está el grueso de las fuerzas ucranianas. Cuando hace solo un mes del inicio de la invasión, todo indica que va para largo.

Moscú ha perdido en el frente de Kiev

“La maniobra de apertura [de la invasión rusa] fue más propia de un golpe de estado que de una guerra”, explica el presidente de la Sociedad de Estudis Militars (SEM) de Catalunya, Pol Molas. La llegada de las tropas rusas a Kiev desde Bielorrusia en los primeros días de invasión, cuando incluso cayeron paracaidistas rusos en las afueras de la capital, demuestra que Vladímir Putin se esperaba un paseo. La famosa “operación militar especial” para liberar y “desnazificar” a Ucrania se estaba aplicando sobre el terreno con una estrategia militar pensada para una población que los recibiera con los brazos abiertos o como mínimo se rindiera sin ofrecer resistencia. “La inteligencia rusa tenía datos que advertían que los ucranianos resistirían, pero nadie se atrevió a decirle la verdad a Putin”, interpreta el analista militar. Toparon con una resistencia ucraniana fuerte y muy entrenada, y con el apoyo de miles de ciudadanos, reclutados y voluntarios, de la Defensa Territorial.

El convoy militar de 60 kilómetros de largo que envió Moscú hacia Kiev quedó pronto encallado a unos 15 kilómetros de la ciudad. Los ucranianos atacaron las líneas de abastecimiento e incluso usaron los ríos para provocar inundaciones controladas que les bloquearan el adelanto. Pero también ha habido algunos “errores logísticos de envergadura” por parte de Rusia que han sorprendido a los propios analistas militares, como explica Alberto Bueno, especialista en defensa de la Universidad de Granada. “El adelanto de columnas acorazadas sin reconocimiento ni infantería y el poco papel de la fuerza aérea” son otras sorpresas, dice, a pesar de que el segundo punto se atribuye al hecho de que Rusia no ha conseguido imponerse en el espacio aéreo, donde está encontrando más contestación ucraniana de la esperada.

Incluso la raspútitsa, como se conoce en ruso al terreno embarrado que se genera cuando la nieve se deshace en estas regiones, los ha fastidiado: los vehículos militares rusos no salen de las carreteras asfaltadas para no quedar atrapados en el barro y en las carreteras son mucho más vulnerables en las emboscadas ucranianas. Al nordeste de Kiev una de estas emboscadas dejó fuera de combate a todo un regimiento ruso a principios de marzo. Según Oryx, los rusos han perdido más de 1.700 vehículos y equipaciones (Ucrania, 516), entre los que hay 275 tanques. “Los rusos no están siendo fieles a su manera de hacer la guerra: los soviéticos ya aprovecharon la raspútitsa para retardar a los alemanes en la Segunda Guerra Mundial”, apunta Molas.

El viernes las fuerzas ucranianas ya habían recuperado un territorio de 35 kilómetros alrededor de Kiev, donde los rusos han tenido que recular, según la inteligencia británica. Con más de tres millones de habitantes y un perímetro de más de 100 kilómetros, los rusos no tienen suficientes efectivos para rodear la ciudad. Si no hay un cambio radical, el frente de Kiev ya está perdido para Rusia.

Objetivo en el este: rodear el grueso de las tropas ucranianas

Perdido en el frente de Kiev, los esfuerzos militares de Rusia se concentran ahora en el frente del este. Fue el primero donde conquistaron terreno solo entrar, el 24 de febrero, puesto que en la zona del Donbás contaban con las milicias prorrusas que luchan desde 2014. Pero es aquí donde también el ejército ucraniano tiene su despliegue más importante “y donde han estado preparando las defensas desde 2015”, señala Molas. La estrategia del Kremlin pasa ahora por intentar hacer una pinza que rodee a estas tropas ucranianas, las Fuerzas de Operación Conjuntas (JFO, en las siglas en inglés), avanzando desde el este al Donbás y por el norte desde Járkov. Si las tropas rusas consiguen rodear y bloquear estos regimientos, “podrían liquidar entre un cuarto y un tercio de las fuerzas ucranianas” -las que componen las JFO-, según apunta Pol Molas, pero también destaca que los ucranianos aquí tienen “posiciones muy muy atrincheradas y han tenido ocho años para prepararse”.

Para atacar a las JFO, Rusia está desplazando ahora tropas desde Járkov, la segunda ciudad más grande del país, que lleva sometida a un asedio brutal desde la primera semana de conflicto, igual que Sumy y Chernígov, también en el norte, y que Mariúpol, en el sur. “El problema de cualquier ejército es que no puede dejar ciudades en la retaguardia y por eso la situación está estancada”, explica David Alegre, historiador de la guerra en la UAB. Y es que las localidades rodeadas están resistiendo mucho más de lo que se esperaba Moscú, a costa, eso sí, de unas elevadas pérdidas humanas. Incapaz de seguir avanzando para conquistar más terreno, la estrategia de desgaste rusa se está ensañando con la población civil.

BIELORÚSSIA

RÚSSIA

Txerníhiv

Konotop

Txernòbil

Sumi

Lutsk

Romní

POLÒNIA

Khàrkiv

Kíiv

Jitómir

Lviv

Poltava

Txerkassi

eslovàquia

Izíum

Ivano-Frankivsk

Vínnitsia

Lugansk

UCRAÏNA

Dnipró

Donbass

Donetsk

hongria

Zaporíjia

MOLDÀVIA

Volnovakha

Níkopol

Transnístria

ROMANIA

Mariúpol

Mikolaiv

Melitópol

Berdiansk

Kherson

Odessa

mar d’Azov

Mapa actualitzat el 25 de març

Avanç de les tropes russes

Crimea

Atacs des de la invasió

Annexionats a

Rússia el 2014

Ciutat sota control rus

mar Negre

Ciutat assetjada

Sebastòpol

Central nuclear

Principals fronts ucraïnesos

El flanc est de l’OTAN

la defensa d’ucraïna

FORCES DE LA FEDERACIÓ RUSSA

Forçes reunides als 4 estats membres fronterers amb Ucraïna, a Bulgària i als països bàltics

209.000 militars actius (aproximadament)

Distribució: exèrcit (145.000), força naval (11.000), força aèria (45.000) i forces d’assalt aerotransportades (8.000).

Desplegament a Ucraïna juntament amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk

9 exèrcits d’armes combinades (CAA) [1]

40.000 militars sota ordres directes

900.000 persones de reserva

(5 anys posteriors al servei militar)

100.000 militars dels Estats Units desplegats a Europa

1r exèrcit de tancs de la guàrdia (GTA) [2]

130 avions aliats en alerta alta

22è Cos d’Exèrcit (Crimea) [3]

102.000 forces paramilitars (aprox.)

140 vaixells aliats al mar

Aquestes tres unitats sumaven uns 98 batallons abans d’iniciar la guerra, però ara ja n’hi ha 120 identificats

62.000 Guàrdia Nacional - Defensa Territorial

Font: OTAN

40.000 Guàrdia de fronteres

Cossos d’exèrcit de Donetsk i Lugansk (1r i 2n)

(entre 30.000 i 35.000) [4]

Font: IISS Military Balance 2021 (Regne Unit)

195.000 efectius entre les diferents forces [1+2+3+4]

tot i que totes les xifres són orientatives

Font: Rochan Consulting (Polònia)

BIELORÚSSIA

RÚSSIA

Txerníhiv

Konotop

Txernòbil

Sumi

Lutsk

Romní

POLÒNIA

Khàrkiv

Kíiv

Jitómir

Lviv

Txerkassi

Poltava

eslovàquia

Izíum

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

Lugansk

UCRAÏNA

Dnipró

Donbass

hongria

Donetsk

Zaporíjia

MOLDÀVIA

Volnovakha

Níkopol

Transnístria

ROMANIA

Mariúpol

Melitópol

Mikolaiv

Berdiansk

Kherson

Odessa

mar d’Azov

Crimea

mar Negre

Sebastòpol

Mapa actualitzat el 25 de març

Avanç de les tropes russes

Atacs des de la invasió

Annexionats a

Rússia el 2014

Ciutat sota control rus

Ciutat assetjada

Central nuclear

Principals fronts ucraïnesos

la defensa d’ucraïna

El flanc est de l’OTAN

Forçes reunides als 4 estats membres fronterers amb Ucraïna, a Bulgària i als països bàltics

209.000 militars actius (aproximadament)

Distribució: exèrcit (145.000), força naval (11.000), força aèria (45.000) i forces d’assalt aerotransportades (8.000).

40.000 militars sota ordres directes

100.000 militars dels Estats Units desplegats a Europa

900.000 persones de reserva

(5 anys posteriors al servei militar)

130 avions aliats en alerta alta

102.000 forces paramilitars (aprox.)

140 vaixells aliats al mar

62.000 Guàrdia Nacional - Defensa Territorial

Font: OTAN

40.000 Guàrdia de fronteres

Font: IISS Military Balance 2021 (Regne Unit)

FORCES DE LA FEDERACIÓ RUSSA

Aquestes tres unitats sumaven uns 98 batallons abans d’iniciar la guerra, però ara ja n’hi ha 120 identificats

Desplegament a Ucraïna juntament amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk

9 exèrcits d’armes combinades (CAA) [1]

Cossos d’exèrcit de Donetsk i Lugansk (1r i 2n)

(entre 30.000 i 35.000) [4]

1r exèrcit de tancs de la guàrdia (GTA) [2]

22è Cos d’Exèrcit (Crimea) [3]

195.000 efectius entre les diferents forces [1+2+3+4]

tot i que totes les xifres són orientatives

Font: Rochan Consulting (Polònia)

Txerníhiv

RÚSSIA

Konotop

Sumi

Romní

Khàrkiv

Izíum

Poltava

Txerkassi

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Volnovakha

Níkopol

Mikolaiv

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

Kherson

mar d’Azov

Crimea

Sebastòpol

mar Negre

Annexionats a

Rússia el 2014

Mapa actualitzat el 25 de març

Avanç de les tropes russes

Atacs des de la invasió

Ciutat sota control rus

Ciutat assetjada

Central nuclear

Principals fronts ucraïnesos

BIELORÚSSIA

Txerníhiv

Txernòbil

POLÒNIA

Lutsk

Kíiv

Jitómir

Lviv

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

Transnístria

ROMANIA

Mikolaiv

Odessa

mar Negre

El flanc est de l’OTAN

Forçes reunides als 4 estats membres fronterers amb Ucraïna, a Bulgària i als països bàltics

40.000 militars sota ordres directes

100.000 militars dels Estats Units desplegats a Europa

130 avions aliats en alerta alta

140 vaixells aliats al mar

Font: OTAN

la defensa d’ucraïna

209.000 militars actius (aproximadament)

Distribució: exèrcit (145.000), força naval (11.000), força aèria (45.000) i forces d’assalt aerotransportades (8.000).

900.000 persones de reserva

(5 anys posteriors al servei militar)

102.000 forces paramilitars (aprox.)

62.000 Guàrdia Nacional - Defensa Territorial

40.000 Guàrdia de fronteres

Font: IISS Military Balance 2021 (Regne Unit)

FORCES DE LA FEDERACIÓ RUSSA

Desplegament a Ucraïna juntament amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk

9 exèrcits d’armes combinades (CAA) [1]

1r exèrcit de tancs de la guàrdia (GTA) [2]

22è Cos d’Exèrcit (Crimea) [3]

Aquestes tres unitats sumaven uns 98 batallons abans d’iniciar la guerra, però ara ja n’hi ha 120 identificats

Cossos d’exèrcit de Donetsk i Lugansk (1r i 2n)

(entre 30.000 i 35.000) [4]

195.000 efectius entre les diferents forces [1+2+3+4] tot i que totes les xifres

són orientatives

Font: Rochan Consulting (Polònia)

Txerníhiv

RÚSSIA

Konotop

Sumi

Romní

Khàrkiv

Izíum

Poltava

Txerkassi

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Volnovakha

Níkopol

Mikolaiv

Mariúpol

Melitópol

Berdiansk

Kherson

mar d’Azov

Crimea

Sebastòpol

mar Negre

Annexionats a

Rússia el 2014

Mapa actualitzat el 25 de març

Avanç de les tropes russes

Atacs des de la invasió

Ciutat sota control rus

Ciutat assetjada

Central nuclear

Principals fronts ucraïnesos

BIELORÚSSIA

Txerníhiv

Txernòbil

POLÒNIA

Lutsk

Kíiv

Jitómir

Lviv

Vínnitsia

Ivano-Frankivsk

UCRAÏNA

MOLDÀVIA

Transnístria

ROMANIA

Odessa

mar Negre

El flanc est de l’OTAN

Forçes reunides als 4 estats membres fronterers amb Ucraïna, a Bulgària i als països bàltics

40.000 militars sota ordres directes

100.000 militars dels Estats Units desplegats a Europa

130 avions aliats en alerta alta

140 vaixells aliats al mar

Font: OTAN

la defensa d’ucraïna

209.000 militars actius (aproximadament)

Distribució: exèrcit (145.000), força naval (11.000), força aèria (45.000) i forces d’assalt aerotransportades (8.000).

900.000 persones de reserva

(5 anys posteriors al servei militar)

102.000 forces paramilitars (aprox.)

62.000 Guàrdia Nacional - Defensa Territorial

40.000 Guàrdia de fronteres

Font: IISS Military Balance 2021 (Regne Unit)

FORCES DE LA FEDERACIÓ RUSSA

Desplegament a Ucraïna juntament amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk

9 exèrcits d’armes combinades (CAA) [1]

1r exèrcit de tancs de la guàrdia (GTA) [2]

22è Cos d’Exèrcit (Crimea) [3]

Aquestes tres unitats sumaven uns 98 batallons abans d’iniciar la guerra, però ara ja n’hi ha 120 identificats

Cossos d’exèrcit de Donetsk i Lugansk (1r i 2n)

(entre 30.000 i 35.000) [4]

195.000 efectius entre les diferents forces [1+2+3+4] tot i que totes les xifres

són orientatives

Font: Rochan Consulting (Polònia)

Pérdidas humanas

En el bando ucraniano, lo que está claro es que hay muchos más muertos civiles que militares. Pero las pérdidas humanas rusas también son devastadoras. Según la OTAN, entre 7.000 y 15.000 soldados rusos habrían muerto. “Es una especulación y una horquilla demasiado ancha, pero el dato más bajo de los dos ya es una cifra terrible para el ejército ruso”, dice Alberto Bueno. “Incluso las cifras reconocidas por el propio Kremlin [algunos medios rusos llegaron a hablar de 9.000 muertos según su gobierno, pero después lo retiraron] apuntan ya a uno de los desastres militares más graves en la historia contemporánea de Rusia desde la Segunda Guerra Mundial”, añade.

El frente sur: la salida al mar

Mariúpol es otra de las ciudades convertidas en un infierno por las bombas rusas. Los vecinos han cavado fosas comunes improvisadas para meter los cadáveres que quedaban extendidos en medio de la calle. Los altos el fuego se han incumplido casi siempre y los corredores humanitarios que se habían pactado han permitido salir hasta ahora muy poca gente, a la vez que Ucrania denuncia los “secuestros” de habitantes de la ciudad para llevarlos a Rusia. Mariúpol es una ciudad estratégica: si cae, Moscú no solo controlará toda la salida ucraniana al mar de Azov, sino que también unirá el frente sur con el territorio ya controlado al este, en el Donbás. El viernes las autoridades ucranianas decían que Rusia había conseguido “parcialmente” unir estos dos frentes, pero Mariúpol todavía no se daba por perdida.

Ciudadanos de Mariúpol cavando tumbas

Los barcos de guerra rusos en el mar Negro y el mar de Azov mantienen bloqueado el comercio marítimo ucraniano y dan a los soldados invasores un apoyo clave para avanzar en el frente sur. Pero no son infalibles: hace pocos días los misiles ucranianos destruyeron dos barcos. “Rusia tiene una flota marítima importante, motivo de prestigio, pero que cuesta mucho dinero de mantener”, dice Alegre. Si bien el ejército ruso es uno de los más poderosos del mundo, “su modernización en las últimas dos décadas ha fracasado por los bloqueos de la propia oligarquía rusa”, que no quería invertir todo el dinero que requiere la tecnología militar puntera, explica. Es por eso que el analista da credibilidad a las informaciones del Pentágono que dicen que Rusia se está quedando sin misiles guiados de precisión y por eso también opta por bombas que generan más daños indiscriminados. También parece que los dos mísiles hipersónicos lanzados desde Crimea, uno hacia el oeste y el otro a Mykolaiv, prueban esta escasez de misiles de crucero. Esto se suma a los errores logísticos, a la resistencia ucraniana y al hecho de que “los sistemas de comunicación les están fallando constantemente”, explica el analista de la UAB. Pero también existe el factor “tipo de combatiente”, puesto que buena parte de las tropas rusas están formadas por jóvenes sin experiencia militar “que a menudo no sabían ni qué iban a hacer”, en Ucrania, dice.

En este frente, además, las fuerzas ucranianas “están haciendo una buena explotación de las vulnerabilidades de las comunicaciones”, otro punto débil de los rusos sobre el terreno, dice Molas. Además de los ataques contra objetivos de abastecimiento y comunicación rusos, los ucranianos se han dedicado a “enviar mensajes SMS a los móviles de los soldados rusos para ofrecerles rutas de fuga si desertan”, explica el analista.

Aun así, en este frente no hay raspútitsa y las fuerzas rusas que entran por Crimea -donde el ejército ruso ya estaba incluso antes de la anexión, en 2014- han conseguido avanzar más que en el norte.

stats