Marlene Engelhorn es una de las descendentes del fundador de BASF y ha montado una campaña para subir los impuestos a los ricos.
18/01/2024
3 min

L’hereva de BASF, Marlene Engelhorn, de 31 anys, considera que ella no ha fet res per tenir els 25 milions d’euros que ha rebut de la seva àvia, i per això els vol repartir. Es queixa que l’estat austríac no li fa pagar impostos. Engelhorn pertany a un moviment que defensa una fiscalitat més justa per combatre la desigualtat i 50 persones empadronades a Àustria decidiran què s'ha de fer amb el 90% d’aquests diners. Les herències, efectivament, sostenen la desigualtat. Posicionen les persones en un lloc més privilegiat d’entrada. No cal que siguin grans fortunes. Les oportunitats varien en funció del país i de la família on has nascut. Això no vol dir que excepcionalment no es pugui trencar aquesta cadena, però la realitat és que la sort econòmica va passant de generació en generació i, com el cas de Marlene Engelhorn, no s’ha fet res per merèixer-la, a part de l’atzar del naixement. Ella i alguns altres milionaris són una minoria de privilegiats incòmodes amb la seva fortuna i conscients del mal repartiment de la riquesa al món. Però no fa la sensació que els seus exemples arribin a estendre’s massa lluny. Encara menys pels governs. Llàstima. 

L’enquesta del CIS al voltant de les Percepcions sobre la igualtat entre homes i dones i estereotips de gènere ha fet que es parlés molt d’aquest titular: “El 44% d’homes se senten discriminats amb les polítiques d’igualtat”. Aquests homes creuen que s’ha anat massa lluny amb el tema. El 32% de les dones enquestades també ho creuen. Com pot ser que elles vagin en contra de si mateixes? Com pot ser que hi hagi dones masclistes? Quan durant segles el patriarcat ha marcat les línies, el que és difícil és que hi hagi feministes, no masclistes. Però sigui quina sigui la percepció de tantes persones, la realitat és que les dones encara no hem arribat a la igualtat de drets ni econòmica, i hi ha un 44% d’homes i un 32% de dones que no volen que canviï res o que, probablement, volen un retrocés que ens tregui el poc que hem aconseguit durant aquest temps. El que per a algunes són passos petits, per a d’altres són gegants, excessius. La realitat és que ara mateix no hem aconseguit que una nova generació deixi d’heretar el masclisme. Es continua traspassant com un fet natural i inevitable. Aquesta herència, com la d'Engelhorn, es pot revertir. Però hi ha d’haver una voluntat de canvi profund (diria radical, encara que és una paraula que espanta) que construeixi un món sense discriminació pel sexe que ens ha tocat al néixer. 

El futbolista Dani Alves, acusat de violació, ha canviat novament la seva versió dels fets i en l’última diu que anava begut. Quan un home va begut i comet una agressió, no se’l considera responsable dels seus actes. Quan una dona va beguda i és víctima d’una agressió, és ella la responsable d’haver-la patit. Hi ha molts homes, la majoria, que quan van borratxos no violen cap dona. Hi ha molts homes, la majoria, que quan veuen una dona borratxa no la violen. N’hi ha que sí que ho fan. Dani Alves encara no ha estat jutjat. Però molts com ell han dit que anaven borratxos per evitar penes més grans. La pena és que heretem aquesta excusa infame de violació en violació i que molta gent encara continuï pensant que, si les dones no beguessin, es podrien defensar dels borratxos quan les ataquen. Heretem estigmes. Heretem prejudicis. Repartim injustament les responsabilitats. Socialment i als jutjats.

Però al llarg de la història hem evolucionat també gràcies al llegat i l’herència que ens han deixat pensaments i revolucions poderoses. Així que els passos petits continuen sent, malgrat tot, una bona notícia.

stats